Graphic summary
  • Show / hide key
  • Information


Scientific and technological production
  •  

1 to 50 of 213 results
  • Les cases d'Arne Jacobsen. El pati i el pavelló.  Open access

     Bardí Milà, Berta
    Defense's date: 2013-11-07
    Department of Architectural Design, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La majoria de les publicacions sobre I'arquitecte danès Arne Jacobsen es dediquen, bàsicament, a mostrar la seva extensa quantitat d'obres, especialment de l'àmbit públic, i es deixen de banda els projectes centrats en l'àmbit domestic. Noobstant aixó, la major part de les seves obres son cases unifamiliars, de les quals projecta més d'un centenar. La tesi se centra, precisament, en aquest segon grup d'obres més quantioses però menys tractades per la crítica.S' intenta indagar en la hipòtesi que per a Jacobsen "la font de tota arquitectura sembla ser la casa, el món de la domesticitat, mentre que l'àmbit social s'enten tan sols com la prolongació natural d'aquest', com explica Carles Marti. O dit d'una altra manera, per a Josep Maria Sostres , "el punt de partida de totes les seves experiencies sembla que es l'arquitectura domèstica, factor que imprimeix en altres obres". Així doncs, la tesi parteix de la convicció que la casa, l'espai per antonomàsia dedicat a habitar, conté en si mateixa la complexitat dels grans temes de l'arquitectura. En aquest sentit, resulta un vehicle útil per arribar als mecanismes formals i espacials que es troben a la base de les grans obres de tots els temps, amb independència del lloc i l'escala.La casa Rüthwen-Jürgensen es un exemple paradigmàtic per arribar al concepte que té Jacobsen de la domesticitat. El seu anàlisi permet investigar com afronta la qüestió ancestral de la doble lectura de la casa com a refugi i com a mirador, quinaés la seva resposta formal i quins són els espais articuladors. En aquest sentit, Jacobsen respon fent conviure dos arquetipus espacials : el pati i el pavelló; entenent el pati com un recinte d'acces i el pavelló com una sala d'estar independent. Des d'aquest punt de vista , la casa seria l'espai comprès entre la protecció i la projecció, entre el recinte còncau i l'obertura convexa. La forma còncava del recinte aporta recolliment i protecció, aspectes necessaris per l'expansió i obertura de la part convexa: la sala d'estar.L'analisi de la Rüthwen-Jürgensen es com plementa amb la sèrie de cases unifamiliars que projecta durant el mateix període (1954-1957). Les dotze cases coetànies configuren un conjunt en el que es pot extraure la convivència dels arquetipus de pati i pavelló, en els que apareixen amb mes o menys intensitat. L'agrupació Ved Bellevue Bugt seria la representant de les cases pati , associada al principi arquitectònic del reclnte: un tancat que estableix la relació amb el món mitjançant un eix vertical que vincula terra i cel. Per altra banda, la casa Siesby seria la representant de casa pavelló, en la que l'abstracció permet reduir els seus trets fonamentals al principi de porxo: una coberta que obliga a relacionar-se horitzontalment amb l'entorn .A través dels diferents projectes es pretén determinar els criteris que guien l'evolució de les propostes i observar fins a quin punt els plantejaments, els dubtes i els canvis es desenvolupen al voltant d'arquetipus espacials com el de pati o pavelló,es a dir, la delimitació vertical o horitzontal de l'espai. Consegüentment, es planteja una metodologia basada en l'análisi de tot el procés del projecte, que es materialitza en els documents generats durant l'elaboració mental i material (esbossos, plànols , fotografies , maquetes , memòries , etc.).Finalment, cal subratllar que a través de les anàlisis no es pretén aprofundir en problemes històrics o socials, sinó simplement arribar a la manera com un bon prajecte resol una determinada necessitat en un emplaçament fixat. Aixi,analitzant la teoria que suporta cada projecte es desvetllen quines són les relacions espacials i formals que es troben en l'obra i que la converteixen en paradigmàtica. Interessa arribar als aspectes teòrics especialment arquitectònics, en els quals l'arquitecte troba el suport necessari per justificar les decisions formals .

    Text bilíngüe (castellà-català)

    Most of the publications on the Danish architect Arne Jacobsen are mainly dedicated on showing his extensive number of works, especially in the public sector, and the projects focused on the domestic area are left aside. However, most of his works are houses, of which he has designed over a hundred. The thesis focuses precisely on this second group of works which are more numerous but less dealt with by the critics. Attempting to inquire into the hypothesis that for Jacobsen "the source of all architecture seems to be the house, the world of domesticity, while the social field is understood as merely the natural extension of this", as Carles Marti explains. Or put in another way, by Josep Maria Sostres, "the starting point of all his experiences seems to be domestic architecture, factor which he prints in other works". Thus , the thesis is based on the belief that the house, quintessential space dedicated to live in, contains in itself the complexity of the major themes of architecture. In this sense,it is a useful vehicle to reach the formal and spatial mechanisms which are found in the base of the great works of all time, regardless of location and scale. The Rüthwen-Jürgensen house is a paradigmatic example to arrive at the concept that Jacobsen has of domesticity. His analysis allow researching how he faces the ancestral issue of the double reading of a home as a shelter and as a viewpoint, which is his formal response and which are the articulating spaces. In this sense, Jacobsen responds making the two spatial archetypes coexist: the courtyard and the pavilion; understanding the courtyard as an access area and the pavilion as an independent living area. From this point of view, the house would be the space comprised between the protection and projection, between the concave enclosure and the convex opening. The concave shape of the enclosure provides limitation, seclusion and protection, while the convex one of the living gives expansion, extension and infinity. The analysis of the Rüthwen-Jürgensen is complemented by a series of family homes which he designed during the same period (1954-1957). The twelve contemporary houses constitute a group in which the coexistence of the archetypes of the courtyard and pavilion can be extracted, in which they appear in more or less intensity. The Ved Bellevue Bugt group would be the representative of the courtyard houses , associated to the architectural principle of the precinct: an enclosure which establishes its relationship with the world through a vertical axis which links earth and sky. On the other hand, the Siesby house would be the representation of a pavilion house, in which abstraction helps reduce its essential features to the principle of a porch: a roof which obliges to interact horizontally with the environment. Throughout different projects it is intended to determine the criteria that guide the development of proposals and observe to what extent the approaches, doubts and changes are developed around spatial archetypes such as a courtyard or a pavilion, in other words , the vertical or horizontal delimitation of space. Consequently, it sets forth a methodology based on the analysis of the whole process of the project, which is embodied in the documents generated during the mental and material development (sketches , drawings, photographs, models , reports, etc.). Finally, it should be noted that it is not intended through the analysis to delve into historical and social problems, but merely reach the way in which a good project solves a specific need in a fixed location. Thus , analyzing the theory that supports each project reveals the spatial and formal relationships found in the work and turns it paradigmatic. It is interesting to reach the theoretical aspects especially the architectural ones, in which the architect finds the support necessary to justify the formal decisions.

    La majoria de les publicacions sobre l’arquitecte danès Arne Jacobsen es dediquen, bàsicament, a mostrar la seva extensa quantitat d’obres, especialment de l’àmbit públic (un total de 70), sense analitzar-les amb deteniment. Els ajuntaments d’Aarhus, Søllerød o Rødovre, l’escola Munkegård o el Catherine College, les oficines Jespersen i Stelling Hus, o l’hotel Royal SAS omplen les publicacions, i es deixen de banda els projectes centrats en l’àmbit domèstic, que en són majoria (128 cases i 14 blocs plurifamiliars). Aquesta tesi se centra, precisament, en aquest segon grup d’obres més quantioses però menys tractades per la crítica, amb algunes notòries excepcions, com ara les cases Søholm i Siesby, que simbolitzen la imatge i estendard habitual de la domesticitat de Jacobsen. Una gran part de les seves cases romanen encara sense analitzar i sense vincular-se a la seva idea d’arquitectura. Així doncs, la tesi intenta indagar en la hipòtesi que per a Jacobsen “la font de tota arquitectura sembla ser la casa, el món de la domesticitat, mentre que l’àmbit social s’entén tan sols com la prolongació natural d’aquest”, com explica Carles Martí. O dit d’una altra manera, per a Josep Maria Sostres, “el punt de partida de totes les seves experiències sembla que és l’arquitectura domèstica, factor que imprimeix en altres obres”. La tesi té l’origen en una recerca més àmplia al voltant de l’arquitectura domèstica nòrdica. En concret, tres cases coetànies capitalitzaven l’estudi: la d’Alvar Aalto, a Muuratsalo (1952-1953), la Rüthwen-Jürgensen d’Arne Jacobsen, prop de Copenhaguen (1954-1957), i la urbanització Kingo de Jørn Utzon, a Helsingør (1956-1960). (01-03) En tots tres casos, el desencadenant de l’anàlisi era el pati, espai primordial en la configuració general de cadascuna de les obres i arquetipus, també present a la tradició local a través de la granja nòrdica i la casa llarga, construcció víking de proporció allargada i amb un espai interior central. Efectivament, en els tres exemples un espai descobert sembla que és el punt de partida de la casa, tot i que la seva formulació parteix de mecanismes diferents. Mentre a Muuratsalo o a Helsingør el pati està lligat a la construcció d’un mur que encercla un espai propi, a la Rüthwen-Jürgensen el pati es formula a partir de l’articulació dels diversos volums que allotgen el programa de la casa. No obstant això, al llarg de la indagació en els diversos documents que s’elaboren per desenvolupar cadascun dels projectes, es descobreix que el punt de partida de la Rüthwen-Jürgensen és una casa atri que ràpidament evoluciona cap a una proposta on les diferents parts que rodegen el buit central adquireixen més autonomia. Fins al punt que algunes adopten la configuració de volums unitaris i compactes que s’aboquen amb intensitat cap a l’exterior com si es tractessin d’un pavelló, i s’avancen a encàrrecs immediatament posteriors com la casa Kokfelt (1955-1956) i la Siesby (1957). Per altra banda, la investigació al voltant de la casa atri no s’abandona i el mateix 1954 Jacobsen comença a treballar en unes agrupacions de cases pati a Carlsminde, experiència que trasllada més tard a la Hansa de Berlín (1955-1957) i a Ved Bellevue Bugt (1957-1961). Per no parlar d’exemples no estrictament domèstics com l’escola Munkegård (1948-1956), on el pati es troba a la base de la proposta com a sistema d’agrupació. Tots aquests fets converteixen la Rüthwen-Jürgensen en una obra útil per investigar el concepte de casa per a Jacobsen. El seu estudi juntament amb la sèrie de cases unifamiliars que projecta durant el mateix període (1954-1957), tant aïllades com agrupades, centra el desenvolupament d’aquesta tesi. En total són onze els projectes coetanis: l’agrupació Søholm III (Klampenborg, 1952-1955), l’agrupació Jespersen & Søn (Gentofte, 1953-1957), l’agrupació a Carlsminde (Søllerød, 1953-1959), la casa Engelbredt (Vordingborg, 1954), la Hallas Møller (Holte, 1954), la Knud Kokfelt (Tisvilde, 1955-1956), l’agrupació a Hansaviertel (Berlín,1955-1957), l’Edwin Jensen (Charlottelund, 1955-1958), la Leo Henriksen (Odden Harbor, 1956-1957), l’Erik Siesby (Virum, 1957) i l’agrupació a Ved Bellevue Bugt (Klampenborg, 1957-1961). A través de l’anàlisi dels diferents projectes es pretén determinar els criteris que guien l’evolució de les propostes i observar fins a quin punt els plantejaments, els dubtes i els canvis es desenvolupen al voltant de principis espacials com el de pati o pavelló, és a dir, la delimitació vertical o horitzontal de l’espai. Consegüentment, es planteja una metodologia basada en l’anàlisi de tot el procés del projecte, que es materialitza en els documents generats durant l’elaboració mental i material (esbossos, plànols, fotografies, maquetes, memòries, etc.). Finalment, cal subratllar que a través de les anàlisis no es pretén aprofundir en problemes històrics o socials, sinó simplement arribar a la manera com un bon projecte resol una determinada necessitat en un emplaçament fixat. Així, analitzant la teoria que suporta cada projecte es desvetllen quines són les relacions espacials i formals que es troben en l’obra i que la converteixen en paradigmàtica. Interessa arribar als aspectes teòrics especialment arquitectònics, en els quals l’arquitecte troba el suport necessari per justificar les decisions formals pròpies de l’exercici de la seva professió.

    La mayoría de las publicaciones sobre el arquitecto danés Arne Jacobsen se dedican, básicamente, a mostrar su extensa cantidad de obras, especialmente en el ámbito público (un total de 70), sin analizarlas con detenimiento. Los ayuntamientos de Aarhus, Søllerød o Rødovre, la escuela Munkegård o Catherine College, las oficinas Jespersen y Stelling Hus, o el hotel Royal SAS copan las publicaciones, y se dejan de lado los proyectos centrados en el ámbito doméstico, que son la mayoría (128 casas y 14 bloques plurifamiliares). Esta tesis se centra, precisamente, en este segundo grupo de obras más cuantiosas pero menos tratadas por la crítica, con algunas notorias excepciones, como por ejemplo las casas Søholm y Siesby, que simbolizan la imagen y el estandarte habitual de la domesticidad en Jacobsen. Una gran parte de sus casas permanecen todavía sin analizar y sin vincularse con su idea de arquitectura. Así pues, la tesis intenta indagar en la hipótesis de que para Jacobsen “la fuente de toda arquitectura parece ser la casa, el mundo de lo doméstico, mientras que el ámbito social se entiende tan sólo como la natural prolongación de aquél”, como explica Carles Martí. O dicho de otro modo, para Josep Maria Sostres “el punto de partida de todas sus experiencias parece ser la arquitectura doméstica, factor que imprime en otras obras”. La tesis tiene el origen en una búsqueda más amplia alrededor de la arquitectura doméstica nórdica. En concreto, tres casas coetáneas capitalizaban el estudio: la de Alvar Aalto en Muuratsalo (1952-1953), la Rüthwen-Jürgensen de Arne Jacobsen, cerca de Copenhague (1954-1957), y la urbanización Kingo de Jørn Utzon, en Helsingør (1956-1960). En los tres casos, el desencadenante del análisis era el patio, espacio primordial en la configuración general de cada una de las obras, y arquetipo también presente a la tradición local a través de la granja nórdica y la casa larga, construcción vikinga de proporción alargada y con un espacio interior central. Efectivamente, en los tres ejemplos un espacio descubierto parece ser el punto de partida de la obra, a pesar de que su formulación parte de mecanismos diferentes. Mientras en Muuratsalo o Helsingør el patio está ligado a la construcción de un muro que rodea un espacio propio, en la Rüthwen-Jürgensen el patio se formula a partir de la articulación de los diversos volúmenes que alojan el programa de la casa. Sin embargo, a lo largo de la indagación en los diversos documentos que se elaboran para desarrollar cada uno de los proyectos, se descubre que el punto de partida de la Rüthwen-Jürgensen es una casa atrio que rápidamente evoluciona hacia una propuesta donde las diferentes partes que rodean el vacío central adquieren mayor autonomía. Hasta el punto que algunas adoptan la configuración de volúmenes unitarios y compactos que se vuelcan con intensidad hacia el exterior, como si se trataran de un pabellón. De esta manera se avanzan encargos inmediatamente posteriores como la casa Kokfelt (1955-1956) y la Siesby (1957), donde la tipología del pabellón domina ya toda la obra. Por otro lado, la investigación alrededor de la casa atrio no se abandona y el mismo año 1954 Jacobsen empieza a trabajar en unas agrupaciones de casas patio en Carlsminde experiencia que se traslada más tarde a la Hansa de Berlín (1955-1957) y a Ved Bellevue Bugt (1957-1961), por no hablar de ejemplos no estrictamente domésticos como la escuela Munkegård (1948-1956), donde el patio se encuentra en la base de la propuesta como sistema de agrupación. Todos estos hechos convierten la Rüthwen-Jürgensen en una obra útil para investigar el concepto de casa para Jacobsen. Su estudio junto con la serie de casas unifamiliares que proyecta durante el mismo periodo (1954-1957), tanto aisladas como agrupadas, centra el desarrollo de esta tesis. En total son once los proyectos coetáneos: la agrupación Søholm III (Klampenborg, 1952-1955), la agrupación Jespersen & Søn en Ørnegårdsvej (Gentofte, 1953-1957), la agrupación en Carlsminde (Søllerød, 1953-1959), la casa Engelbredt (Vordingborg, 1954), la Hallas Møller (Holte, 1954), la Knud Kokfelt (Tisvilde, 1955-1956), la agrupación en Hansaviertel (Berlín, 1955-1957), la Edwin Jensen (Charlottelund, 1955-1958), la Leo Henriksen (Odden Harbor, 1956-1957), la Erik Siesby (Virum, 1957) y la agrupación en Ved Bellevue Bugt (Klampenborg, 1957-1961). A través del análisis de los diferentes proyectos se pretende determinar los criterios que guían la evolución de las propuestas y observar hasta qué punto los planteamientos, las dudas y los cambios se desarrollan alrededor de principios espaciales como el de patio o pabellón, es decir, la delimitación vertical u horizontal del espacio. Consecuentemente, se plantea una metodología basada en el análisis de todos los documentos generados durante la elaboración mental y material (esbozos, planos, fotografías, maquetas, memorias, etc.). Finalmente, hay que subrayar que a través de los análisis no se pretende profundizar en problemas históricos o sociales, sino simplemente esclarecer cómo un buen proyecto resuelve una determinada necesidad en un emplazamiento fijado. Así, analizando la teoría que soporta cada proyecto se desvelan cuáles son las relaciones espaciales y formales que se encuentran en la obra y que la convierten en paradigmática. Interesa llegar a los aspectos teóricos específicamente arquitectónicos, aquellos en los que el arquitecto encuentra el soporte necesario para justificar las decisiones formales propias del ejercicio de su profesión.

  • De la vivienda del Ensanche a la "casa" de Mitjans

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    RA. Revista de arquitectura
    Date of publication: 2012
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • PAB 04: Groundfloors

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2012-02
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La idea d'espai a l'arquitectura de Martienssen. La casa Martienssen a Greenside.  Open access

     Miralles Jori, Roger
    Defense's date: 2012-02-10
    Department of Architectural Design, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    The PhD is a two-sided lecture of the work of Rex Martienssen (1905-1942). The first lecture is about his written production and the second about his built production. The former follows the well known book of Martienssen, The Idea of Space in Greek Architecture, first published in 1956; and the latter the house that he built for his wife and himself at Greenside, Johannesburg in 1941. This is the reason why the primary sources included in the Annex of the present PhD can be classified in two parts: on the one hand the writings of Martienssen, and on the other the drawings and specifications that he uses to build the house at Greenside. The PhD hypothesis is that the writings of Martienssen -his work on architecture criticism- show the only possible way to understand modernity in architecture and that this approach is valid both for ancient and modern architecture. Therefore, we can explain the Greenside house following his Martienssen¿s modern thesis on Greek Architecture. The PhD follows the structure of Martienssen¿s book and according to it, it presents three types of different architectonic criticism. The first critic concerns the objective data of architecture, base on its measurable aspects. This is the way how Martienssen and this PhD, choose to write about the city, the measurable aspects of the house and the types of construction: the city of Johannesburg on the 30¿s, the project of the house and his archaeology, and the building materials. The second critic is based on the relationship between the architecture and its surroundings. The relation of the Greenside house with the buildings that surround it, from the material and cultural point of view. This chapter examine the facade of the house in close relation to the idea of the city and to the British architectonic tradition of the 30¿s. At this point the PhD discusses the formal aspects of the house that are related with the modernity overseas ¿Terragni, Lubetkin and Léger- and to the architectonic tradition of the Renaissance facade. The third critic is based on architecture as a humanist discipline, on architecture as a discipline that puts the man in the centre of decision. There are two chapters pursuing this idea: the first is dedicated to the new constructivist idiom which focusses on the relation of the spectator with several new elements such as the concrete balcony, the material combination between modernity and tradition, the entrance canopy, the V-Pole, the par pilar-beam, and the fênetre longueur. The second is dedicated to the perception of the spectator as a moving entity in the area of the Greenside house. In this chapter, the sources that Martienssen uses to conceptualize his Temple and Temenos are discussed. The PhD reports not only Martienssen¿s classical sources but also the modern ones. It also analyses the relation of Martienssen with the architecture of his precessors: Choisy, Le Corbusier, Duiker, Rietveld, etc. Finally, it also analyses a successor of the same way of understanding architecture: the architecture of the Smithson¿s. The PhD concludes that Martienssen¿s architecture -both his built production and critisicm- can only be understood when the spectator is placed in the centre of the architectural problem. The idea of space is constructed by the spectator looking at the mental and material relations established between the constructed area and the human body. From this analysis it can be extrapolated that the criticism of data and the criticism of the relationship of architecture and its surroundings are useful to describe the built work but the only criticism capable of making us understand the purposes of modern architecture is the humanist one. This criticism is related to the spectator and to the ideas of the architect disposing the volumes, this criticism is the only one based on the specific object of architecture: space.

    La tesi és una lectura en dos temps de l'obra de Rex Martienssen (1905-1942). La primera lectura és de la producció escrita i la segona de la producció construïda. La primera segueix el ben conegut llibre de Martienssen, "The Idea of Space in Greek Architecture", publicat pòstumament l'any 1956; la segona descriu la casa que es va construir per ell, i la seva esposa, a Greenside Johannesburg al 1941. D'aquesta manera l'annex, el material amb el que s'ha bastit la tesis, està estructurat en dues parts: d'una banda els escrits de Martienssen i de l'altra els dibuixos i especificacions que va usar per construir la seva casa a Greenside. La hipòtesi és que els escrits de Martienssen -el seu treball crític- mostren l’únic camí possible per entendre l'arquitectura moderna. No importa si es parla d'arquitectura moderna o antiga, la crítica és la mateixa. D'aquesta manera podem explicar la casa a Greenside seguint les tesis modernes de Martienssen quan parla d’arquitectura grega. La tesi mostra tres tipus de crítica arquitectònica tot seguint l'estructura del llibre de Martienssen. La primera crítica es basa en les dades objectives de l'arquitectura, en els seus aspectes mesurables. D'aquesta manera Martienssen, i la present tesi, parlen de la ciutat, dels aspectes mesurables de la casa i dels sistemes constructius: la ciutat de Johannesburg als anys 30, el projecte de la casa i la seva arqueologia i els materials de construcció. La segona crítica es basa en les relacions entre l’arquitectura i el seu entorn. La relació de la casa de Greenside amb els edificis que l'envolten des del punt de vista físic i cultural. Aquesta part examina la façana de la casa en relació amb la idea de ciutat i la cultura arquitectònica britànica dels anys 30. És en aquest punt que la tesi explica els aspectes formals de la casa relacionats amb la modernitat Europa -Terragni, Lubetkin i Léger- i la tradició de la façana renaixentista. La tercera crítica es basa en l'arquitectura entesa com una disciplina humanista. L'arquitectura com una disciplina que posa l'home al centre de la decisió. Hi ha dos capítols que es funden en aquesta crítica: el primer és el que segueix el "constructivist idiom" i que es basa en la relació de l'espectador amb els nous elements arquitectònics: el balcó de formigó, la combinació de materials moderns i tradicionals, la marquesina d'entrada, el V-Pole, la dupla pilar-biga i la "fenêtre longueur". La segona està dedicada a la percepció de l'espectador entès com una entitat mòbil a l'àrea de la casa de Greenside. Aquest és el capítol on s'analitza el "Temple and Temenos" de Martienssen. No només s'expliquen les fonts clàssiques sinó que també les dels seus predecessors moderns: Choisy, Le Corbusier, Duiker, Rietveld, etc. I també s’analitza l'obra d'un successor de la mateixa manera d'entendre l’arquitectura. L'arquitectura dels Smithsons. La tesi conclou que l’arquitectura de Martienssen, tant la seva producció escrita com la construïda, poden ser enteses per un espectador situat al centre del problema arquitectònic. L'espectador és qui construeix la idea de l'espai mirant les relacions, mentals i materials, entre l'àrea construïda i el cos humà. Entendre com Martienssen limita l'espai i tracta d'engrandir-lo, és entendre la idea de l'espai en l'arquitectura de Martienssen. D'aquesta anàlisi es pot extrapolar que la crítica de les dades i la crítica de l'arquitectura en relació a l'entorn són útils per a descriure les construccions però l'única crítica capaç de fer-nos entendre l'arquitectura moderna és la humanista. Aquesta darrera crítica està relacionada amb l'espectador i amb les idees de l'arquitecte disposant els volums, aquesta crítica és l'única que es basa en l'objecte específic de l'arquitectura: l'espai.

  • Access to the full text
    Motel Warm Mineral Springs  Open access

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2011
    Book chapter

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    Park Avenue: streetscape  Open access

     Gaston Guirao, Cristina
    Date of publication: 2011
    Book

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Luz del norte

     Orden Megrá, Verónica Analia
    Defense's date: 2011-04-27
    Department of Architectural Design, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • 22@. BARCELONA. HABITATGE SOCIAL. - Desconegut

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • EDIFICIO DE 48 VIVIENDAS EN ALQUILER. - Catálogo exposición PREMIOS AVS

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Prefabricare rafinata

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix; Negre Basals, Àngels; Cosmin, Caciuc; Bardí Milà, Berta
    Arhitectura (Bucuresti)
    Date of publication: 2010-02-01
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Arne Jacobsen: trei proiecte = Arne Jacobsen: three works

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix; Bardí Milà, Berta; García Escudero, Daniel
    Arhitectura (Bucuresti)
    Date of publication: 2010-10-01
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • The craft or refuge of history

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2010
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Parc de bombers a Banyoles

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2010-09
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Ceuta: la estrategia de un lugar

     Gentil de la Vega, Manuel; Galindo González, Julian; Roca Blanch, Estanislao; Solaguren-beascoa De Corral, Felix; Cargol Noguer, Josep; Vall Casas, Pere; Weil Rus, Alberto; Ferrer Aixalà, Amador
    Date of publication: 2010-04
    Book

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Treball acadèmic del curs Urbanística V efectuat sobre la ciutat de Ceuta en col·laboració amb les universitats de LA SALLE, UIC, I UPC. "Lo que ha hecho más sugestivo este trabajo académico sobre la ciudad de Ceuta ha sido relacionar el complejo puzzle de piezas históricas con el de los acontecimientos geométricos proyectables. Descubrir ese limite tenazmente potente que ha limitado la ciudad histórica i las diferentes líneas que han dibujado su puerto, para transformarlo en lugar de encuentro de la nueva ciudad con su historia. Conjugar el juego de los límites ha sido el compromiso que nos ha permitido perfilar los perímetros de acontecimientos portuarios anteriores y reinterpretarlos. Construir espacios de integración entre mar y ciudad. Avanzando estructuras de un nuevo frente urbano, adelantándolas sobre la plataforma del nuevo puerto y desdibujando la línea de dicho escenario, para introducir en el, nuevas arquitecturas cívicas delimitando un nuevo frente de mar. Por esto trabajar sobre esta línea dilatada, tan ancha como el proyecto nos ha permitido, ha sido el compromiso mas interesante que hemos podido desarrollar sobre el proyecto urbano en la ciudad de Ceuta."

  • DK : volvemos a Dinamarca

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix; Pla, Josep
    Date of publication: 2010
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Le fosse Ardeatine

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2010-10
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • LA OBRA ARQUITECTÓNICA DE FRANCESC MITJANS MIRO

     Fernandez Salas, Maria Elena; Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Participation in a competitive project

     Share

  • Centro educativo Maria Osso

     Negre Basals, Àngels; Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Congreso Internacional de Arquitectura Blanca
    Presentation's date: 2010-03-05
    Presentation of work at congresses

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • PREFABRICARE RAFINATA. - Revista ARHITECTURA

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • VIVIENDA EN LA CALLE DE LA SELVA - CIAB 4

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • RESPONSABILITATE ECOLOGICA. - Revista ARHITECTURA

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • CENTRO EDUCATIVO MARIA OSSÓ - CIAB 4

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • PARQUE DE BOMBEROS ¿ EDIFICIO ADMINISTRATIVO - CIAB 4

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Ecological responsability - Arhitectura (Bucuresti)

     Bardí Milà, Berta; Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Vivienda en la calle de la Selva

     Negre Basals, Àngels; Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Congreso Internacional de Arquitectura Blanca
    Presentation's date: 2010-03-05
    Presentation of work at congresses

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Parque de bomberos - edificio administrativo

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix; Negre Basals, Àngels
    Congreso Internacional de Arquitectura Blanca
    Presentation's date: 2010-03-05
    Presentation of work at congresses

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Vilhelm Wohlert, más allá de Louisiana

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Arquitectura viva
    Date of publication: 2009
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Juego geométrico con Jørn Utzon

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Arquitectura viva
    Date of publication: 2009
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    Residència per a persones amb discapacitat física a Balafia (Lleida)  Open access

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2009-03
    Book chapter

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Strandvejen

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Seminari: Luces del Norte
    Presentation's date: 2009-02-19
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Biennal de Bucarest

     Negre, Mª Àngels; Solaguren-beascoa De Corral, Felix; Bardí Milà, Berta
    Collaboration in exhibitions

     Share

  • Premios NAN

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Award or recognition

     Share

  • Melbourne

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Award or recognition

     Share

  • Negre y Solaguren, pisos de alquiler para jóvenes - Arquitectura viva

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Others' publications about work

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Wilhelm Wohlert, más allá de Louisiana

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Arquitectura viva
    Date of publication: 2008
    Journal article

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Ressenya del llibre: Pardey, John. "Louisiana and Beyond". Hellerup: Blondal, 2007.

  • Jorn Utzon, homenaje y nueva monografía

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Arquitectura viva
    Date of publication: 2008
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Strandvejen

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Conferència: Strandvejen
    Presentation's date: 2008-10-01
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Recinto y límite

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Conferència: Recinto y límite
    Presentation's date: 2008-05-01
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Francesc Mitjans

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2007
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Francesc Mitjans

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2007
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Miradas inquietas  Open access

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2007
    Book chapter

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Entrevista a Francesc Mitjans

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2007-04
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Dibujo y realidad

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Conferència: Dibujo y realidad
    Presentation's date: 2007-04-01
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Los dibujos daneses de Jacobsen

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Conferència: Los dibujos daneses de Jacobsen
    Presentation's date: 2007-06-01
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Tres escritos de Francesc Mitjans

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Quaderns d'arquitectura i urbanisme
    Date of publication: 2007-07
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Miradas inquietas

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Date of publication: 2006-06
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Arquitectura moderna en Dinamarca. El muro horizontal  awarded activity

     Ferrer Fores, Jaime Jose
    Defense's date: 2006-07-06
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • About Denmark

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Conferència: About Denmark
    Presentation's date: 2006-11-06
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Restauració de la Masia de Can Serra. Polinyà. Barcelona

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Architectural competition

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Residència tercera edat a l'Hospitalet. Barcelona

     Solaguren-beascoa De Corral, Felix
    Architectural competition

     Share Reference managers Reference managers Open in new window