Hereu Payet, Pedro
Total activity: 29
Research group
AEA - Art, Aesthetics and Antropology of Space
E-mail
pere.hereuupc.edu
Contact details
UPC directory Open in new window

Graphic summary
  • Show / hide key
  • Information


Scientific and technological production
  •  

1 to 29 of 29 results
  • Access to the full text
    El Teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936. Volum I: les operacions de creació d'habitatge dins Ciutat Vella (1840-1880)  Open access

     Rosselló Nicolau, Maribel; Oliveras Samitier, Jordi; Paricio Casademunt, Antoni; Rodríguez Pedret, Carmen; Serra Santasusagna, Joan; Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 2013-10
    Book

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La present publicació recull una part dels treballs realitzats a partir dels projectes de recerca La arquitectura de la vivienda en Barcelona. HUM 2007-64221 y La arquitectura de la vivienda en Barcelona: entre la autarquía y el desarrollismo, 1939-1976. HAR 2010-19160. Els treballs que ara donem a conèixer són els que corresponen als estudis referents al període comprès entre 1840 i 1880.

    La present publicació recull una part dels treballs realitzats a partir dels projectes de recerca La arquitectura de la vivienda en Barcelona. HUM 2007-64221 y La arquitectura de la vivienda en Barcelona: entre la autarquía y el desarrollismo, 1939-1976. HAR 2010-19160. Els treballs que ara donem a conèixer són els que corresponen als estudis referents al període comprès entre 1840 i 1936. Paral·lelament, amb la publicació de la monografia Les Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona hem començat a donar a conèixer la part dels treballs actualment en curs i centrats en el període posterior a la Guerra Civil.

  • Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya 1903-1929  Open access  awarded activity

     Graus Rovira, Ramon
    Department of History and Theory of Architecture, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La tècnica (el seu poder transformador, però també la fascinació que produeix) és al centre dels debats culturals de principis de segle XX, també als de l'arquitectura. Així, en el cas català, dins del programa cultural noucentista la tècnica jugarà un paper nuclear en la seva tasca modernitzadora i "civilitzadora". Per a copsar l'impacte d'aquestes idees, la tesi desenvolupa tres eixos de recerca paral·lela: a/ sobre l'utillatge mental de l’arquitecte (la seva formació, la recepció del debat forà en revistes i congressos internacionals o l'excursionisme); b/ sobre l’imaginari col·lectiu del catalanisme (el fet vernacle en la transformació del camp català, les propostes per a una "casa" per a la classe mitja i el darrer resplendor d'una arrelada "construcció catalana") i la seva acció política (els conflictes entre noves i velles institucions); c/ sobre la transformació del sector de la construcció (el taylorisme, la introducció del formigó armat i l'assimilació de les estructures d'entramat). En resum, entre 1903 i 1929 es produeix una profunda modernització tècnica de l’arquitectura, malgrat la seva empremta hagi estat mig esborrada pels fets polítics posteriors (dues dictadures i una guerra) i el llarg cicle econòmic depressiu 1929-1952.

    La técnica (su poder transformador, y aún más la fascinación que genera) está en el centro de los debates culturales de principios de siglo XX, también en los de la arquitectura. En el caso catalán, en el marco del programa cultural "noucentista" la técnica jugará un papel nuclear en su misión de modernización y de "civilización". Para medir el impacto de estas ideas, la tesis desarrolla tres ejes de investigación paralela: a/ sobre el utillaje mental del arquitecto (su formación, la recepción del debate exterior en revistas y congresos internacionales o el excursionismo); b/ sobre el imaginario colectivo del catalanismo (el hecho vernáculo en la transformación del campo catalán, las propuestas sobre una "casa" para las clases medias y los últimos destellos de una enraizada "construcción catalana") y su acción política (los conflictos entre nuevas y viejas instituciones); c/ sobre la transformación del sector de la construcción (el taylorismo, la introducción del hormigón armado y la asimilación de las estructuras de entramado). En resumen, entre 1903 y 1929 se produce una profunda modernización técnica de la arquitectura, aunque su huella haya sido medio borrada por los hechos políticos posteriores (dos dictaduras y una guerra) y el largo ciclo económico depresivo 1929-1952.

    Technique (with its power to transform and the fascination it produced) was at the centre of cultural debates and those concerning architecture at the beginning of the twentieth century. Within the framework of the cultural programme of "Noucentisme" in Catalonia, technique was to play a fundamental role towards modernization and social and cultural development. For a better understanding of the impact these ideas yielded, the thesis develops three lines of parallel research: a/ on the mentality of the architect (his formative years, the acknowledgment of the debate taking place abroad through magazines and international conferences or through scientific outings); b/ on the collective representations of the Catalan identity (the vernacular facet in the transformation of the Catalan countryside, the proposals for a "house" for the middle class and the final rays of a deep rooted "Catalan construction") and its political action (the conflicts between the new and the old institutions); c/ on the transformation of the construction sector (Taylorism, the introduction of reinforced concrete and the assimilation of the steel skeleton). To sum up, between 1903 and 1929 a profound modernization in architectural technique took place despite the fact that many of its signs have been partially erased by the political events that followed (two dictatorships and a war) and a long period of economic depression between 1929-1952.

  • Les Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona (1952-1962)

     Hereu Payet, Pedro; Oliveras Samitier, Jordi; Paricio Casademunt, Antoni; Rodríguez Pedret, Carmen; Rosselló Nicolau, Maribel
    Date of publication: 2011-12
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    El tejido residencial en la formación de la metrópoli moderna : el caso del Eixample de Barcelona  Open access

     Hereu Payet, Pedro; Rosselló Nicolau, Maribel
    Congreso Español de Historia del Arte
    p. 2982-3003
    Presentation's date: 2010-09-21
    Presentation of work at congresses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La comunicación que presentamos examina la formación del tejido residencial del Eixample de Barcelona durante el período comprendido entre las últimas décadas del siglo XIX y la Guerra Civil. Con el fin de mostrar la gradual definición y la diversidad de los edificios de viviendas que fueron configurando la trama urbana diseñada por Ildefons Cerdà. Para ello nos valemos del análisis de la organización global de los edificios, la composición de las viviendas que debían contener, las infraestructuras y servicios con que debían estar equipados, y la adecuada relación con la trama viaria racionalizada. Nuestra comunicación quiere dar cuenta de algunos de los procesos de este género que se dan en cuatro sectores del Eixample bien diferenciables y que muestran la diversidad tanto cronológica como social que se da durante el período analizado

    Postprint (author’s final draft)

  • El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna: el cas de l'Eixample

     Collell, Alba; Cuadrench, Pere; Hereu Payet, Pedro; Oliveras Samitier, Jordi; Rodríguez Pedret, Carmen; Rosselló Nicolau, Maribel
    Congrés d'Història de Barcelona
    p. 1-22
    Presentation's date: 2009-12-03
    Presentation of work at congresses

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna. El cas de l'Eixample  Open access

     Rosselló Nicolau, Maribel; Hereu Payet, Pedro; Oliveras Samitier, Jordi; Rodríguez Pedret, Carmen; Colell, Alba; Cuadrench, Pere
    Congrés d'Història de Barcelona
    Presentation's date: 2009-12-02
    Presentation of work at congresses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La comunicació que proposem vol examinar la formació del teixit residencial de Barcelona en el cas de l’Eixample de Cerdà i en el període comprès entre els anys finals del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola. Dins d’aquest context, volem mostrar la gradual definició i diversitat dels edificis d’habitatges que configuraren l’Eixample. En el seu intent d’esdevenir una metròpoli moderna a partir de mitjan segle XIX, Barcelona va haver d’efectuar un conjunt d’estratègies diferents i complementàries en el que la definició del seu teixit residencial va tenir un paper molt significatiu. La necessitat de dotar Barcelona d’uns edificis residencials adequats a les dinàmiques de la ciutat moderna i als requeriments dels seus habitants (o almenys a les d’uns sectors prou diversos i significatius) va fer necessari que s’hagués d’anar plantejant de manera ininterrompuda l’organització general d’aquests edificis, les tipologies dels habitatges que havien de contenir, les infraestructures i serveis amb què havien d’estar equipats i l’adient relació que havien de mantenir amb una trama viària racionalitzada i funcional. Sens dubte, la formació del teixit residencial de Barcelona va obeir a impulsos, idees i models similars als que es troben en moltes de les ciutats occidentals. Així i tot, creiem que posar de manifest les particularitats que es poden detectar en el teixit barceloní és un dels camins que ens permeten d’entendre, d’una banda, la manera específica amb què la ciutat s’ha inserit en el procés de formació de les metròpolis modernes, i de l’altra, les connexions que manté amb els plantejaments teòrics i les estratègies a les quals responen aquestes metròpolis. El nostre examen vol contribuir a la reflexió sobre les estratègies d’inserció i interconnexió de Barcelona com a metròpoli moderna que planteja el Congrés, i alhora, ajudar a comprendre com, per sobre de les manifestacions estilístiques, a l’Eixample es realitzà un treball pacient i continu, el resultat del qual és un teixit residencial molt coherent que permet de donar una resposta flexible a requeriments molt diferenciats.

  • L'interior a Barcelona en el segle XIX  Open access

     Rosselló Nicolau, Maribel
    Date of publication: 2007-05-31
    Book

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La tesi examina l'interior de l'arquitectura privada, fonamentalment habitatge, a Barcelona des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX. L'estudi no es planteja a través d'un fil cronològic sinó que es basa amb exemples representatius de tres moments: - Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII fins a finals dels anys trenta del XIX.- La plenitud del segle XIX, des de la dècada dels cinquanta fins a finals dels anys setanta.- El tombant del segle XIX al XX, el període comprès entre la dècada dels vuitanta del XIX i la primera del XX. En cada un d'aquests moments s'estudia, en primer lloc, si en els interiors es manifesten, d'una manera o d'una altra, les mateixes intencions i transformacions que caracteritzen l'arquitectura del període que compren el nostre estudi. En segon lloc, s'analitza quin és el paper que pertoca a l'arquitectura en la configuració d'aquests interiors. Fins a quin punt l'interior esdevé objecte del treball de l'arquitecte i si l'arquitecte assumeix, respecte l'interior, el paper que fins aleshores han exercit de manera autònoma un conjunt d'artistes i artesans. Per últim, s'examinen quines són les formes de producció, es comprova si la transformació de l'interior té com a "condició de possibilitat" un procés de racionalització productiva similar al procés que afecta als altres aspectes de l'arquitectura i, alternativament, com el canvi de sensibilitat impulsa transformacions en la producció. L'estudi es basa en les característiques estrictament formals, en les voluntats expressives que es poden endevinar per associació, simbolització, etc. i en les particularitats materials. No es basa en unes anàlisis que prenguin en consideració l'adscripció estilística dels elements que configuren els interiors. Per entendre adequadament cada un dels moments estudiats, la tesi assumeix els criteris formals i els judicis de valor, vigents i emergent a través dels texts i escrits de l'època. Per portar a terme aquesta anàlisi ens hem basat en diferents fonts documentals:El propi interior, quan es conserva, és el document principal per portar a terme l'estudi.Documentació gràfica, és el cas dels interiors dels que s'han pogut localitzar plànols de detalls, alçats interiors i dibuixos de sostres.Documentació tècnica, plecs de condicions, amidaments i factures.Documentació fotogràfica, fotografies d'època o fetes quan encara són vigents els interiors originals.Altres fonts com pintures i gravats que, com les fotografies retraten la vigència de l'interior.A més, també hem emprat nombrosos catàlegs de materials i de tècniques originals.

  • Els signes incondicionals en l'art

     Humbert de Superville, David Pierre Giottino
    Date of publication: 2007-04-30
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La arquitectura de la vivienda en Barcelona

     Rosselló Nicolau, Maribel; Rodríguez Pedret, Carmen; Hereu Payet, Pedro; Oliveras Samitier, Jordi
    Competitive project

     Share

  • Introducció

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 2007-04-30
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • A arte da investigaçao na formaçao de investigadores

     Hereu Payet, Pedro
    Conhecimento em Arquitectura
    Presentation's date: 2006-02-16
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • L' interior a Barcelona en el segle XIX.  Open access

     Rosselló Nicolau, Maribel
    Department of History and Theory of Architecture, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La tesi examina l'interior de l'arquitectura privada, fonamentalment habitatge, a Barcelona des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX. L'estudi no es planteja a través d'un fil cronològic sinó que es basa amb exemples representatius de tres moments: - Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII fins a finals dels anys trenta del XIX.- La plenitud del segle XIX, des de la dècada dels cinquanta fins a finals dels anys setanta.- El tombant del segle XIX al XX, el període comprès entre la dècada dels vuitanta del XIX i la primera del XX. En cada un d'aquests moments s'estudia, en primer lloc, si en els interiors es manifesten, d'una manera o d'una altra, les mateixes intencions i transformacions que caracteritzen l'arquitectura del període que compren el nostre estudi. En segon lloc, s'analitza quin és el paper que pertoca a l'arquitectura en la configuració d'aquests interiors. Fins a quin punt l'interior esdevé objecte del treball de l'arquitecte i si l'arquitecte assumeix, respecte l'interior, el paper que fins aleshores han exercit de manera autònoma un conjunt d'artistes i artesans. Per últim, s'examinen quines són les formes de producció, es comprova si la transformació de l'interior té com a "condició de possibilitat" un procés de racionalització productiva similar al procés que afecta als altres aspectes de l'arquitectura i, alternativament, com el canvi de sensibilitat impulsa transformacions en la producció. L'estudi es basa en les característiques estrictament formals, en les voluntats expressives que es poden endevinar per associació, simbolització, etc. i en les particularitats materials. No es basa en unes anàlisis que prenguin en consideració l'adscripció estilística dels elements que configuren els interiors. Per entendre adequadament cada un dels moments estudiats, la tesi assumeix els criteris formals i els judicis de valor, vigents i emergent a través dels texts i escrits de l'època. Per portar a terme aquesta anàlisi ens hem basat en diferents fonts documentals:El propi interior, quan es conserva, és el document principal per portar a terme l'estudi.Documentació gràfica, és el cas dels interiors dels que s'han pogut localitzar plànols de detalls, alçats interiors i dibuixos de sostres.Documentació tècnica, plecs de condicions, amidaments i factures.Documentació fotogràfica, fotografies d'època o fetes quan encara són vigents els interiors originals.Altres fonts com pintures i gravats que, com les fotografies retraten la vigència de l'interior.A més, també hem emprat nombrosos catàlegs de materials i de tècniques originals.

  • La victòria sobre la nit

     Hereu Payet, Pedro
    DC: revista de crítica arquitectònica
    num. 11, p. 14-23
    Date of publication: 2004-11
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Riguroso y comprometido

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 2003-09
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • ELS ANYS D'APRENENTATGE D'ANTONI GAUDÍ

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 2002-03
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • LOS AÑOS DE APRENDIZAJE DE ANTONI GAUDÍ

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 2002-03-31
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • L'ARQUITECTURA RETROBA L'EDAT MITJANA

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 1999-11-30
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Teoria de l'arquitectura. l'ordre i l'ornament

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 1998-11-30
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • EL FERRO COM A PROBLEMA. LA REFLEXIÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ A L'ARQUITECTURA DEL SEGLE XX

     Hereu Payet, Pedro
    L'ARQUITECTURA HISTÒRICA DEL FERRO A BARCELONA
    Presentation's date: 1998-05-03
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Escola d'Arquitectura de Barcelona: documentos y archivo= documents and archive= documents i arxiu

     Azara Nicolas, Pedro; Barba Casanovas, Rosa; Bertran Ilari, Josep; Buxade Ribot, Carles; Casals Balague, Alberto; Comadira, N; Donato Folch, Jose Emilio; Hereu Payet, Pedro; Illescas de la Morena, Alberto; Lahuerta Alsina, Juan Jose; Llorente Diaz, Marta; Margarit Consarnau, Juan; Montaner Martorell, Jose M.; Muro Soler, Carles; Oliveras Samitier, Jordi; Parcerisa Bundo, Josep; altres, i; Paricio Ansuategui, Ignacio de L.; Pizza De Nanno, Antonio; Ramon Graells, Antoni; Redondo Dominguez, Ernest; Rodríguez Pedret, Carmen; Rubert de Ventos, Maria; Sagarra Trias, Ferran; Salvado Cabre, Anton Maria; de Sola-Morales Rubio, Ignacio; Torres Capell, Manuel de; Vaquer Caballeria, Pedro Pablo
    Date of publication: 1996-06
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La construcció en l'arquitectura de Barcelona a final del segle XVIII  Open access

     Rosell Colomina, Jaume
    Department of History and Theory of Architecture, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    A partir de l'arxiu Renart dipositat a la Biblioteca de Catalunya, s'estudien els papers de Josep Renart i Closes (Barcelona 1746-1824), un destacat mestre de cases al servei de la Corona i també incipient professional liberal. Renart és important, sobretot, perquè va escriure una sèrie de textos encara inèdits, Els quinzenaris (dels que se n'ha transcrit una part) on passa revista a l'arquitectura barcelonina i a la construcció catalana del seu temps. Precisament en aquell temps Barcelona experimentà, al fil d'una primera industrialització, un gran augment de l'activitat constructiva. Aquest increment impulsà canvis en el sector i també una modernització de les mateixes tècniques que es manifestà sobretot en la manera de construir les cases de pisos: la caixa d'escala, que permetia l'accés a cada pis per separat; el terrat pla, en lloc de la teulada; el sostre estanc, amb revoltons; i la substitució de les gruixudes parets de pedra per altres molt més primes de maó. Foren els trets fonamentals d'aquests canvis que tendien a alleugerir el pes dels edificis i a disminuir el temps i el cost de la construcció a la vegada que a fer-lo quantificable per tal de poder-ne controlar els guanys i permetre equiparar la construcció a qualsevol altre negoci. Aquesta nova manera de construir de finals del segle XVIII, tot i que sovint la considerem tradicional, és sobretot moderna. Després sistematitzada, servirà per acabar la ciutat vella de Barcelona, construir l'Eixample, i acompanyarà l'arquitectura catalana de la contemporaneïtat. Aquests canvis, en bona part ja havien estat detectats, però han estat entroncats una i altra vegada amb la renovació iniciada pels enginyers militars setcentistes i amb la posterior acció de l'Acadèmia. Diferentment, la tesi destaca el paper protagonista que el gremi local, governat per un lobby de mestres distingits i cultes, té en el procés, i com la modernització surt de les pròpies necessitats i capacitats de la societat que l'impulsa. No es vol dir amb això que l'etapa anterior, d'abundants construccions militars, no hagués tingut repercussió, doncs, és evident que fou allà on el gremi es va fer fort; però cap a la tercera part del segle XVIII la influència dels militars havia minvat a Catalunya i la capacitat organitzativa era molt més decisiva que la ciència estancada. A més, l'Acadèmia de San Fernando, que tenia a Madrid un paper cabdal, quedava molt lluny de Barcelona i la seva influència aquí fou esporàdica i poc rellevant. Així doncs, a Barcelona i a Catalunya, el caràcter de les innovacions de finals del segle XVIII en el terreny de la construcció i de l'arquitectura, que marcaran per molt de temps el futur, podria trobar-se més a prop del model anglès, més recolzat en la iniciativa privada i en l'acció dels particulars locals, que no pas en el francès, impulsat per les institucions públiques i el tarannà acadèmic de la cort.

    Del archivo Renart de la Biblioteca de Catalunya, se estudian los documentos de Josep Renart i Closes (Barcelona 1746-1824), un destacado maestro de obras al servició de la Corona que también ejerció, aunque de modo incipiente, como profesional liberal. Renart es especialmente importante porque escribió una serie de textos (todavía inéditos), Los quincenarios (de los que se ha transcrito una parte) en los que el autor analiza la arquitectura de Barcelona y la construcción catalana de su tiempo.Precisamente en aquel tiempo, Barcelona experimentó, al hilo de una primera industrialización, un gran aumento de la actividad constructiva. Este incremento impulsó cambios en el sector y la modernización de las técnicas se puso de manifiesto sobre todo en la construcción de los edificios de habitación de varias plantas: la caja de escalera que permitía el acceso independiente a cada vivienda; la azotea en lugar del tejado, el techo estanco forjado con bovedillas de ladrillo y la substitución de los gruesos muros de piedra por otros mucho más delgados de ladrillo. Estas fueron las características fundamentales de unos cambios que tendían a aligerar el peso de los edificios y a disminuir los tiempos y el coste de la construcción permitiendo cuantificarla su beneficio con el fin de poderla equiparar a un negocio cualquiera.Esta nueva manera de construir de finales del siglo XVIII, aunque a menudo ha sido considerada tradicional, es sobre todo moderna. Sistematizada mas tarde, servirá para colmatar la vieja ciudad de Barcelona y construir el Ensanche y acompañará la arquitectura catalana de la contemporaneidad. Estos cambios en buena parte ya habían sido detectados, pero han sido entroncados una y otra vez con la renovación iniciada por los ingenieros militares del setecientos y con la posterior acción de la Academia.Distintamente, la tesis destaca el papel protagonista que el gremio local, gobernado por un lobby de maestros distinguidos y cultos, tiene en el proceso, y como la modernización surge de las propias necesidades y capacidades de la sociedad que la impulsa. No se quiere decir con esto que la etapa anterior, de abundantes construcciones militares no hubiera tenido repercusión, pues, es evidente que fue allí donde el gremio creció; pero hacia la tercera parte del siglo XVIII la influencia de militares había disminuido en Cataluña y la capacidad organizativa era mucho más decisiva que la ciencia estancada. Además, la Academia de San Fernando, que jugaba en Madrid un papel de primer orden, quedaba muy lejos de Barcelona y su influencia aquí fue esporádica y poco relevante.Así pues, en Barcelona y Cataluña, el carácter de las innovaciones de finales del siglo XVIII en el campo de la construcción de la arquitectura, que marcaran el futuro durante mucho tiempo, podría encontrarse mas cercana al modelo inglés, mas apoyado en la iniciativa privada y en la acción de los particulares locales, que no en el francés, impulsado por las instituciones publicas y el carácter académico de la corte.

    From the Renart archives entrusted to the Library of Catalonia the thesis studies the papers of Josep Renart i Closes (Barcelona 1746-1824), a prominent master builder in the service of the Crown, and incipient liberal professional. Renart is important, mostly, because of a series of text, still unpublished, "Els quinzenaris" o fortnightlies (part of which have been transcribed) where he reviews the architecture of Barcelona and Catalan construction of his time.At precisely that time Barcelona undergoes, at the root of an early stage of industrialization, a great increase in building activity. This increase produces changes in this sector as well as a modernization of the techniques themselves which become apparent most of all in the way flats were being built: the stairwell, allowing entry to each flat separately; a flat roof, instead of tiling; a watertight ceiling, with small vaults; and the substitution of thick stone walls for much thinner brick walls. Being the fundamental features of these changes the lightening in weight of the buildings as for the reduction in time and costs of the construction and at the same time making it quantifiable in order to control the earnings thus bringing it in line with any other business.This new manner in building of the late 18th century, although we often consider it traditional, is highly modern. Later, systematized, will be used to finish the old city of Barcelona, the construction of the Eixample, and accompany contemporary Catalan architecture. These changes, substantially had been detected, but linked time and time again with the renewal initiated by the 18th century military engineers and by subsequent doings of the Academy.In quite a different way, the thesis emphasizes the leading role that the local guild, governed by a lobby of prominent and educated masters, bear on the process, and how modernization emerges from the necessities and capacities of the society which impels it. This is not to say that the former period, of copious military constructions, didn't have its repercussions, so much so, that it is quite evident that it was then that the guilds grew strong; but around the third part of the 18th century the military influence had diminished in Catalonia and the organisational capacity was much more decisive than science which had come to a standstill. Furthermore, the Academy of San Fernando, which was still especially relevant in Madrid, was a long way away from Barcelona and its influence here was sporadic and scarcely relevant.In this way, in Barcelona and in Catalonia, the nature of innovations towards the end of the 18th century in the field of construction and architecture, that showed the way for a time to come, could be found more in the English standards that leant more heavily on private enterprise and local individual initiative, than the French model, driven by public institutions and the academic manner of the court.

  • REFLEXIONS SOBRE EL MODERNISME I L'ESTAT ACTUAL DE LA SEVA HISTORIOGRAFIA

     Hereu Payet, Pedro
    DOTTORATO DI RICERCA IN STORIA DELL'ARCHITETTURA E DELL'URBANISTICA
    Presentation's date: 1995-12-06
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • TÈCNIQUES DE REHABILITACIÓ

     Hereu Payet, Pedro
    TECNICAS DE REHABILITACION Y RESTAURACION DEL PATRIMONIO ARQUITECTONICO
    Presentation's date: 1995-07-31
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Textos de arquitectura de la modernidad.

     Hereu Payet, Pedro; Montaner Martorell, Jose M.; Oliveras Samitier, Jordi
    Date of publication: 1994-01-01
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Elies rogent i amat. memories, viatges i lliçons.

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 1990-06-01
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Lujo e interior burgues en la segunda mitad del xix

     Hereu Payet, Pedro
    Anales de arquitectura
    Vol. 0, num. 2, p. 106-117
    Date of publication: 1990-10
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La Creació de l'Exposició : crònica dels esdeveniments

     Hereu Payet, Pedro; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 1988-01-01
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • L'Arquitectura de l'Exposició

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 1988-01-01
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window