Graphic summary
  • Show / hide key
  • Information


Scientific and technological production
  •  

1 to 50 of 70 results
  • LOS MERCADOS ALIMENTARIOS DE BARCELONA. EL MERCADO DEL BORN Y LA RENOVACIO DE LOS

     Usandizaga Calparsoro, Miguel M.; Oyon Bañales, Jose Luis; Rosell Colomina, Jaume; Graus Rovira, Ramon; Garcia Fuentes, Josep Maria; Font Comas, Joan; Avila Casademont, Genis; Fava, Nadia; Di Giovine, Michael; Guardia Bassols, Manuel
    Participation in a competitive project

     Share

  • La Barcelona de ferro: a propòsit de Joan Torras Guardiola - DC: revista de crítica arquitectònica  Open access

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume; Montaner Martorell, Jose M.
    Others' publications about work

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • [Recensió] La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra - Loggia : arquitectura & restauración

     Graus Rovira, Ramon; Martín Nieva, Helena; Rosell Colomina, Jaume
    Others' publications about work

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra : història, ciutat i arquitectura

     Graus Rovira, Ramon; Martín Nieva, Helena; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2012
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya 1903-1929  Open access

     Graus Rovira, Ramon
    Defense's date: 2012-07-11
    Department of History and Theory of Architecture, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La tècnica (el seu poder transformador, però també la fascinació que produeix) és al centre dels debats culturals de principis de segle XX, també als de l'arquitectura. Així, en el cas català, dins del programa cultural noucentista la tècnica jugarà un paper nuclear en la seva tasca modernitzadora i "civilitzadora". Per a copsar l'impacte d'aquestes idees, la tesi desenvolupa tres eixos de recerca paral·lela: a/ sobre l'utillatge mental de l’arquitecte (la seva formació, la recepció del debat forà en revistes i congressos internacionals o l'excursionisme); b/ sobre l’imaginari col·lectiu del catalanisme (el fet vernacle en la transformació del camp català, les propostes per a una "casa" per a la classe mitja i el darrer resplendor d'una arrelada "construcció catalana") i la seva acció política (els conflictes entre noves i velles institucions); c/ sobre la transformació del sector de la construcció (el taylorisme, la introducció del formigó armat i l'assimilació de les estructures d'entramat). En resum, entre 1903 i 1929 es produeix una profunda modernització tècnica de l’arquitectura, malgrat la seva empremta hagi estat mig esborrada pels fets polítics posteriors (dues dictadures i una guerra) i el llarg cicle econòmic depressiu 1929-1952.

    La técnica (su poder transformador, y aún más la fascinación que genera) está en el centro de los debates culturales de principios de siglo XX, también en los de la arquitectura. En el caso catalán, en el marco del programa cultural "noucentista" la técnica jugará un papel nuclear en su misión de modernización y de "civilización". Para medir el impacto de estas ideas, la tesis desarrolla tres ejes de investigación paralela: a/ sobre el utillaje mental del arquitecto (su formación, la recepción del debate exterior en revistas y congresos internacionales o el excursionismo); b/ sobre el imaginario colectivo del catalanismo (el hecho vernáculo en la transformación del campo catalán, las propuestas sobre una "casa" para las clases medias y los últimos destellos de una enraizada "construcción catalana") y su acción política (los conflictos entre nuevas y viejas instituciones); c/ sobre la transformación del sector de la construcción (el taylorismo, la introducción del hormigón armado y la asimilación de las estructuras de entramado). En resumen, entre 1903 y 1929 se produce una profunda modernización técnica de la arquitectura, aunque su huella haya sido medio borrada por los hechos políticos posteriores (dos dictaduras y una guerra) y el largo ciclo económico depresivo 1929-1952.

    Technique (with its power to transform and the fascination it produced) was at the centre of cultural debates and those concerning architecture at the beginning of the twentieth century. Within the framework of the cultural programme of "Noucentisme" in Catalonia, technique was to play a fundamental role towards modernization and social and cultural development. For a better understanding of the impact these ideas yielded, the thesis develops three lines of parallel research: a/ on the mentality of the architect (his formative years, the acknowledgment of the debate taking place abroad through magazines and international conferences or through scientific outings); b/ on the collective representations of the Catalan identity (the vernacular facet in the transformation of the Catalan countryside, the proposals for a "house" for the middle class and the final rays of a deep rooted "Catalan construction") and its political action (the conflicts between the new and the old institutions); c/ on the transformation of the construction sector (Taylorism, the introduction of reinforced concrete and the assimilation of the steel skeleton). To sum up, between 1903 and 1929 a profound modernization in architectural technique took place despite the fact that many of its signs have been partially erased by the political events that followed (two dictatorships and a war) and a long period of economic depression between 1929-1952.

  • Premi FAD de Pensament i Crítica 2012 ex aequo

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume
    Award or recognition

    View View Open in new window  Share

  • El paper de Joan Torras Guardiola en l'arquitectura catalana del seu temps

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2011
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Escursionismo e architettura in Catalogna, cento anni fa

     Rosell Colomina, Jaume; Graus Rovira, Ramon
    Progetto sostenibile
    Date of publication: 2010-09-01
    Journal article

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    At the beginning of the nineteenth century, through excursionism, Catalan architects travel and observe the countryside, and although they confirm a particular architecture consequent with the climate and topography, their interests lie mainly with the medieval monuments. At the beginning of the twentieth century, coinciding with de foundation of the CEC (Centre Excursionista de Catalunya) and its Section of Architecture, highly frequented by students and professionals, the point of view drifts from the former interest for monumental heritage towards popular and vernacular architecture, and at the same time proclaiming the relationship between architecture, man, and the physical and spiritual environment; an idea in the service of a national Catalan architecture, that draws towards the mythification of its origins. With the arrival of avant-garde architecture, interests move towards the simplicity and functionality of popular and vernacular architecture, relating, in this way, to its mediterrenianity.

  • Fèlix Cardellach, en la reinvención del ingeniero

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2010
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • L'Escola d'Arquitectura a la Universitat de Barcelona (alguns aspectes de context)

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2010
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • LOS MERCADOS EUROPEOS COMO CREADORES DE CIUDAD.EL SISTEMA DE MERCADOS DE BARCELONA COMO CASO DE ESTUDIO.

     Usandizaga Calparsoro, Miguel M.; Fava, Nadia; Bordas Eddy, Marta; Serra Permanyer, Marta; Garcia Fuentes, Josep Maria; Oyon Bañales, Jose Luis; Rosell Colomina, Jaume; Graus Rovira, Ramon; Guardia Bassols, Manuel
    Participation in a competitive project

     Share

  • La ciència de les ciutats, les xarxes urbanes i la nova construcció

     Rosell Colomina, Jaume; Roca, Francesc; Arroyo, Mercedes
    Date of publication: 2009-12
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • L'Eixample Cerdà i la "construcció catalana"

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2009
    Book chapter

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El ensanche Cerdà y la "construcción catalana"

     Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2009
    Book chapter

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La versió en castellà s'ha publicat sota: "El Ensanche : génesis y construcción" ISBN 978-84-9785-601-0

  • El Ensanche : génesis y construcción

     Figueras Borrull, Lourdes; Guardia Bassols, Manuel; Garcia Fuentes, Josep Maria; Graus Rovira, Ramon; Rosell Colomina, Jaume; Paricio Casademunt, Antoni; Rosselló Nicolau, Maribel; Llimargas, Marc
    Date of publication: 2009
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La ciència en la història dels Països Catalans. Volum: 3 : De l'inici de la industrialització a l'època actual

     Roca Rosell, Antoni-maria Claret; Barca Salom, Francesc Xavier; Alayo Manubens, Joan Carles; Bernat López, Pasqual; Bujosa Homar, Francesc; Calatayud Giner, Salvador; Camarasa, J.M.; Camós Cabeceran, Agustí; Cartañà Pinén, Jordi; Casassas Simó, Oriol; Català, J.I.; Cuello Subirana, Josep; Florensa Giménez, Albert; García Doncel, M.; F.Glick, Thomas; Gozalo Gutiérrez, Rodolfo; Grapí Vilumara, Pere; López Piñero, José Maria; Lusa Monforte, Guillermo; Malet, Antonio; Martí Henneberg, Jordi; Mateu Tortosa, Enric; Navarro Brotons, Victor; Nieto Galan, Agustí; Parés Farràs, Ramon; Riera Tuèbols, Santiago; Roca, Francesc; Roqué Rodríguez, X.; Rosell Colomina, Jaume; Salavert, V.L.; Sunyer Martín, Pere; Toca Otero, Ángel; Tormo Freixes, Enric; Miquel Vidal, Josep
    Date of publication: 2009-12
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • L'Escola Industrial de Barcelona (1904-2004) : cent anys d'ensenyament tècnic i arquitectura

     Barca Salom, Francesc Xavier; Graus Rovira, Ramon; Lusa Monforte, Guillermo; Roca Rosell, Antoni-maria Claret; Rosell Colomina, Jaume; Villaverde Rey, Montserrat
    Date of publication: 2008-02
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • [Recensió] L'Escola Industrial de Barcelona (1904-2004). Cent anys d'ensenyament tècnic i d'arquitectura - Loggia : arquitectura & construcción

     Barca Salom, Francesc Xavier; Graus Rovira, Ramon; Lusa Monforte, Guillermo; Roca Rosell, Antoni-maria Claret; Rosell Colomina, Jaume; Villaverde Rey, Montserrat
    Others' publications about work

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Il laterizio nella tradizione architettonica catalana. L'opera prima di Rafael Guastavino»

     Rosell Colomina, Jaume
    Costruire italiano: l?impiego del laterizio e la qualità della vita e dell?ambiente
    Presentation's date: 2007-05-17
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • CAU en el recuerdo

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2004-01-31
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «El diccionari Fullana, vist des de l'Arquitectura»

     Rosell Colomina, Jaume
    L'Informatiu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
    Date of publication: 2002-03
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Enginy en l'arquitectura del segle XIX»

     Rosell Colomina, Jaume
    INDE - Informació i debat : circular del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya
    Date of publication: 2002-04
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
  • L'architettura spagnola dal secolo XIV al XVIII

     Rosell Colomina, Jaume
    L'influenza spagnola nell'architettura e nell'urbanistica siciliana
    Presentation's date: 2002-05-04
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «En la mort d'Ignasi de Solà-Morales»

     Rosell Colomina, Jaume
    L'Informatiu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
    Date of publication: 2001-04
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Rafael Guastavino Moreno : ingenio en la arquitectura del siglo XIX

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2001-03
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident, 2. el món medieval  Open access

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2001-09-30
    Book

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Aquest volum sobre el món medieval posa de manifest, des del sud islàmic fins a les terres del Nord d'Europa, els fets més rellevants i els edificis més característics d'una nova arquitectura, la qual tot i la seva força no aconseguirà d'esborrar en la vella Mediterrània romanitzada l'emprempta clàssica anterior.

  • «Taula rodona sobre "la matèria de l'arquitectura»

     Rosell Colomina, Jaume
    Eupalinos
    Date of publication: 2000-04
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Los inicios del hormigón armado: de las patentes a la normativa de uso»

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 2000-04
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Els edificis, un refugi estable»

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 1998-06-30
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Breu història de l'habitatge»

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 1998-06-30
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Teoria de l'arquitectura. l'ordre i l'ornament

     Hereu Payet, Pedro
    Date of publication: 1998-11-30
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident, 1. el món antic

     Mambriani, Carlo; Rosell Colomina, Jaume; Tacca, Alda
    Date of publication: 1998-09-30
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Geometria della natura. El ferro nell'architettura di Gaudí»

     Rosell Colomina, Jaume; Gelpí, Marta; Hidalgo, David; Alonso, Ruth
    Ambiente costruito
    Date of publication: 1997-12
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Portes, reixes i balcons de ferro en la Pedrera de Gaudí»

     Rosell Colomina, Jaume
    IV Jornadas Internacionales de Estudios Gaudinistas
    Presentation's date: 1997-11-03
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Arquitectura i construcció a l'etapa set-centista de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

     Rosell Colomina, Jaume
    Congrés sobre la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
    Presentation's date: 1997-12-13
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La construcció en el segle XVIII: de l'obra pública a la casa de veïns

     Rosell Colomina, Jaume
    Jornades de Patrimoni: el segle XVIII a Barcelona
    Presentation's date: 1997-07-13
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Un edifici singular de volta de maó de pla»

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 1996-03-01
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • «Construcció catalana per l'arquitectura moderna»

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 1996-10
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Los origenes del hormigon armado y su introduccion en bizkaia. la fabrica ceres de bilbao

     Rosell Colomina, Jaume; Carcamo, J
    Date of publication: 1996-04-01
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La construcció en l'arquitectura de Barcelona a final del segle XVIII  Open access

     Rosell Colomina, Jaume
    Defense's date: 1996-12-03
    Department of History and Theory of Architecture, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    A partir de l'arxiu Renart dipositat a la Biblioteca de Catalunya, s'estudien els papers de Josep Renart i Closes (Barcelona 1746-1824), un destacat mestre de cases al servei de la Corona i també incipient professional liberal. Renart és important, sobretot, perquè va escriure una sèrie de textos encara inèdits, Els quinzenaris (dels que se n'ha transcrit una part) on passa revista a l'arquitectura barcelonina i a la construcció catalana del seu temps. Precisament en aquell temps Barcelona experimentà, al fil d'una primera industrialització, un gran augment de l'activitat constructiva. Aquest increment impulsà canvis en el sector i també una modernització de les mateixes tècniques que es manifestà sobretot en la manera de construir les cases de pisos: la caixa d'escala, que permetia l'accés a cada pis per separat; el terrat pla, en lloc de la teulada; el sostre estanc, amb revoltons; i la substitució de les gruixudes parets de pedra per altres molt més primes de maó. Foren els trets fonamentals d'aquests canvis que tendien a alleugerir el pes dels edificis i a disminuir el temps i el cost de la construcció a la vegada que a fer-lo quantificable per tal de poder-ne controlar els guanys i permetre equiparar la construcció a qualsevol altre negoci. Aquesta nova manera de construir de finals del segle XVIII, tot i que sovint la considerem tradicional, és sobretot moderna. Després sistematitzada, servirà per acabar la ciutat vella de Barcelona, construir l'Eixample, i acompanyarà l'arquitectura catalana de la contemporaneïtat. Aquests canvis, en bona part ja havien estat detectats, però han estat entroncats una i altra vegada amb la renovació iniciada pels enginyers militars setcentistes i amb la posterior acció de l'Acadèmia. Diferentment, la tesi destaca el paper protagonista que el gremi local, governat per un lobby de mestres distingits i cultes, té en el procés, i com la modernització surt de les pròpies necessitats i capacitats de la societat que l'impulsa. No es vol dir amb això que l'etapa anterior, d'abundants construccions militars, no hagués tingut repercussió, doncs, és evident que fou allà on el gremi es va fer fort; però cap a la tercera part del segle XVIII la influència dels militars havia minvat a Catalunya i la capacitat organitzativa era molt més decisiva que la ciència estancada. A més, l'Acadèmia de San Fernando, que tenia a Madrid un paper cabdal, quedava molt lluny de Barcelona i la seva influència aquí fou esporàdica i poc rellevant. Així doncs, a Barcelona i a Catalunya, el caràcter de les innovacions de finals del segle XVIII en el terreny de la construcció i de l'arquitectura, que marcaran per molt de temps el futur, podria trobar-se més a prop del model anglès, més recolzat en la iniciativa privada i en l'acció dels particulars locals, que no pas en el francès, impulsat per les institucions públiques i el tarannà acadèmic de la cort.

    Del archivo Renart de la Biblioteca de Catalunya, se estudian los documentos de Josep Renart i Closes (Barcelona 1746-1824), un destacado maestro de obras al servició de la Corona que también ejerció, aunque de modo incipiente, como profesional liberal. Renart es especialmente importante porque escribió una serie de textos (todavía inéditos), Los quincenarios (de los que se ha transcrito una parte) en los que el autor analiza la arquitectura de Barcelona y la construcción catalana de su tiempo.Precisamente en aquel tiempo, Barcelona experimentó, al hilo de una primera industrialización, un gran aumento de la actividad constructiva. Este incremento impulsó cambios en el sector y la modernización de las técnicas se puso de manifiesto sobre todo en la construcción de los edificios de habitación de varias plantas: la caja de escalera que permitía el acceso independiente a cada vivienda; la azotea en lugar del tejado, el techo estanco forjado con bovedillas de ladrillo y la substitución de los gruesos muros de piedra por otros mucho más delgados de ladrillo. Estas fueron las características fundamentales de unos cambios que tendían a aligerar el peso de los edificios y a disminuir los tiempos y el coste de la construcción permitiendo cuantificarla su beneficio con el fin de poderla equiparar a un negocio cualquiera.Esta nueva manera de construir de finales del siglo XVIII, aunque a menudo ha sido considerada tradicional, es sobre todo moderna. Sistematizada mas tarde, servirá para colmatar la vieja ciudad de Barcelona y construir el Ensanche y acompañará la arquitectura catalana de la contemporaneidad. Estos cambios en buena parte ya habían sido detectados, pero han sido entroncados una y otra vez con la renovación iniciada por los ingenieros militares del setecientos y con la posterior acción de la Academia.Distintamente, la tesis destaca el papel protagonista que el gremio local, gobernado por un lobby de maestros distinguidos y cultos, tiene en el proceso, y como la modernización surge de las propias necesidades y capacidades de la sociedad que la impulsa. No se quiere decir con esto que la etapa anterior, de abundantes construcciones militares no hubiera tenido repercusión, pues, es evidente que fue allí donde el gremio creció; pero hacia la tercera parte del siglo XVIII la influencia de militares había disminuido en Cataluña y la capacidad organizativa era mucho más decisiva que la ciencia estancada. Además, la Academia de San Fernando, que jugaba en Madrid un papel de primer orden, quedaba muy lejos de Barcelona y su influencia aquí fue esporádica y poco relevante.Así pues, en Barcelona y Cataluña, el carácter de las innovaciones de finales del siglo XVIII en el campo de la construcción de la arquitectura, que marcaran el futuro durante mucho tiempo, podría encontrarse mas cercana al modelo inglés, mas apoyado en la iniciativa privada y en la acción de los particulares locales, que no en el francés, impulsado por las instituciones publicas y el carácter académico de la corte.

    From the Renart archives entrusted to the Library of Catalonia the thesis studies the papers of Josep Renart i Closes (Barcelona 1746-1824), a prominent master builder in the service of the Crown, and incipient liberal professional. Renart is important, mostly, because of a series of text, still unpublished, "Els quinzenaris" o fortnightlies (part of which have been transcribed) where he reviews the architecture of Barcelona and Catalan construction of his time.At precisely that time Barcelona undergoes, at the root of an early stage of industrialization, a great increase in building activity. This increase produces changes in this sector as well as a modernization of the techniques themselves which become apparent most of all in the way flats were being built: the stairwell, allowing entry to each flat separately; a flat roof, instead of tiling; a watertight ceiling, with small vaults; and the substitution of thick stone walls for much thinner brick walls. Being the fundamental features of these changes the lightening in weight of the buildings as for the reduction in time and costs of the construction and at the same time making it quantifiable in order to control the earnings thus bringing it in line with any other business.This new manner in building of the late 18th century, although we often consider it traditional, is highly modern. Later, systematized, will be used to finish the old city of Barcelona, the construction of the Eixample, and accompany contemporary Catalan architecture. These changes, substantially had been detected, but linked time and time again with the renewal initiated by the 18th century military engineers and by subsequent doings of the Academy.In quite a different way, the thesis emphasizes the leading role that the local guild, governed by a lobby of prominent and educated masters, bear on the process, and how modernization emerges from the necessities and capacities of the society which impels it. This is not to say that the former period, of copious military constructions, didn't have its repercussions, so much so, that it is quite evident that it was then that the guilds grew strong; but around the third part of the 18th century the military influence had diminished in Catalonia and the organisational capacity was much more decisive than science which had come to a standstill. Furthermore, the Academy of San Fernando, which was still especially relevant in Madrid, was a long way away from Barcelona and its influence here was sporadic and scarcely relevant.In this way, in Barcelona and in Catalonia, the nature of innovations towards the end of the 18th century in the field of construction and architecture, that showed the way for a time to come, could be found more in the English standards that leant more heavily on private enterprise and local individual initiative, than the French model, driven by public institutions and the academic manner of the court.

  • Rafael Guastavino i Moreno : enginy en l'arquitectura del segle XIX

     Rosell Colomina, Jaume
    Date of publication: 1995
    Book chapter

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Manual de diagnosi i intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega

     Casanovas Boixereu, Francesc X.; Castro Villalba, Antonio; Giorgio, Croci; Diaz Gomez, Cesar; Gonzalez Moreno-navarro, Jose Luis; Mañà Reixach, Fructuós; Molins Borrell, Climent; Paricio Casademunt, Antoni; Roca Fabregat, Pedro; Rosell Colomina, Jaume; Rosell Amigo, Juan Ramon
    Date of publication: 1995-04
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El patrimoni arquitectònic: les teories d'intervenció en la història

     Rosell Colomina, Jaume
    Gestió del patrimoni arqueològic
    Presentation's date: 1993-02-01
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La volta de maó de pla: una tècnica de la construcció tradicional

     Rosell Colomina, Jaume
    Els oficis de la construcció tradicional
    Presentation's date: 1992-12-02
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Canvis en la construcció catalana contemporània

     Rosell Colomina, Jaume
    La construcció a Catalunya en l'edat contemporània
    Presentation's date: 1992-10-02
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window