Graphic summary
  • Show / hide key
  • Information


Scientific and technological production
  •  

1 to 50 of 660 results
  • Como definir proyectos de m-learning más sostenibles

     Casañ Guerrero, Maria Jose; Barcelo Garcia, Miguel
    Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria
    Date of publication: 2013-06-01
    Journal article

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Mobile phones are widely used in both rich and poor countries, unlike what happens with other ICTs. The expansion of mobile telephony in poor countries presents an opportunity to fight against the digital divide. In the latter countries, mobile phones are used to get information and services about agriculture, health, and education among other areas. Specifically in the area of education there are many who think that mobile phones are a useful tool to help achieve universal primary education, one of the Millennium Development Goals proposed by the United Nations. There are many educational experiences with mobile phones (these experiences are part of what is known in literature as a mobile-learning or m-learning). But most of these experiences have serious limitations that affect their long-term sustainability. In this line, the current paper provides a set of guidelines to define more sustainable and long-term viable m-learning projects.

  • Extensió dels Learning Management Systems cap al m-learning des d'una perspectiva sostenible.  Open access

     Casañ Guerrero, Maria Jose
    Defense's date: 2013-03-14
    Department of Information Services and Systems Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    L’educació va ser marcada a l’any 2000 per les Nacions Unides com un dels Objectius del Mil·lenni pel desenvolupament. Amb aquest objectiu, també conegut com “educació per a tothom”, es pretén que per l’any 2015, tots els nens i nenes del planeta puguin acabar l’educació primària. Per donar prioritat a aquest objectiu, les Nacions Unides van declarar el període entre 2005 i 2015 com el Decenni de l’Educació pel Desenvolupament Sostenible. El decenni promou l’educació com a element bàsic per aconseguir transformar la societat cap a una societat més sostenible. Transformar l’educació no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, l’Informe Delors encarregat per la UNESCO proposa una direcció per fer la transformació cap a l’aprenentatge durant tota la vida (lifelong learning). Els coneixements i habilitats que hom aprèn han de permetre’l afrontar els reptes i problemes durant tota la vida. Cal prendre noves habilitats i actituds, en lloc de coneixements que caduquen. En la Societat de la Informació cal aprendre competències digitals, per poder desenvoluparse a la societat. Les competències digitals son tanmateix una eina vehicular de tot tipus d’aprenentatge. Per tant, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no es poden aplicar de qualsevol manera a l’educació, ni tots els usos de les TIC aplicades a l’educació fomenten el mateix tipus d’aprenentatge. Cal buscar aquells usos de les TIC aplicades a l’educació que fomenten el desenvolupament sostenible i que ajuden a combatre la fractura digital (la diferència en l’accés a les TIC entre països, regions o grups de persones). Les TIC mòbils i la seva ràpida adopció arreu del món, tenen un gran potencial per facilitar una transformació en l’educació cap al lifelong learning. El sector de les TIC mòbils és l’únic sector o grup de TIC on la fractura digital entre països rics i pobres es redueix. Com que molts d’aquests dispositius mòbils tenen la capacitat d’accedir a Internet (el que es coneix com Internet mòbil), es planteja usar aquests dispositius com una eina perquè els més pobres puguin accedir a la Societat de la Informació. Un cop garantit l’accés a la Xarxa, existeixen a Internet moltes eines de software lliure per aquestes plataformes mòbils. Aquestes eines poden ser emprades perquè tothom pugui difondre el seu missatge. En el context de les TIC mòbils aplicades a l’educació (m-learning) per fomentar l’aprenentatge durant tota la vida, són moltes les problemàtiques que existeixen. En concret, com introduir el m-learning a les pràctiques de les institucions educatives, de forma relativament simple i produint projectes de m-learning que tinguin una durabilitat a llarg termini. Per ajudar a aconseguir la durabilitat a llarg termini dels projectes de m-learning, el treball present proposa una sèrie de guies o aspectes a tenir en compte. Una manera d’introduir l’m-learning a les pràctiques de les institucions educatives, és a través de la integració amb altres tecnologies educatives més madures i implantades. En concret, amb els Learning Management Systems (LMS), que són les plataformes de elearning que sovint empren les institucions educatives actuals. Els LMS actuals han sigut font d’innovació en educació durant molt de temps. Els LMS acostumen a tenir el curs com a element central a partir d’on organitzen lliçons que contenen recursos i eines educatives. Aquesta estructura mimetitza l’estructura de les classes tradicionals on el professor imparteix uns continguts establerts en un pla d’estudis a un grup d’estudiants i a un ritme uniforme. Per aquest motiu, molts estudiants consideren aquestes plataformes poc flexibles i poc adaptables a un ritme d’aprenentatge més personal. A més, els LMS tenen nombroses limitacions per interactuar amb altres aplicacions externes com les xarxes socials, blogs o aplicacions mòbils. Aquests darrers tipus d’aplicacions són aplicacions que molts estudiants acostumen a emprar per aprendre. Per la seva part, el m-learning ofereix 1) uns entorns d’aprenentatge més personalitzats, 2) un aprenentatge més centrat en l’estudiant i 3) un canal alternatiu per accedir a materials o serveis. La contrapartida és que, sovint, hi ha manca de suport per part de les institucions educatives per introduir el m-learning, donat que implica canviar maneres de treballar ja establertes. També cal formació al professorat per poder introduir l’m-lerning i finalment existeixen problemes d’interoperabilitat amb les plataformes de e-learning. Aquesta separació o dicotomia entre el món de les plataformes de e-learning i el m-learning es podria solucionar integrant les aplicacions de m-learning en els processos o activitats de e-learning. Per aquest motiu, es planteja estudiar el problema de com es poden integrar les aplicacions de m-learning amb els LMS actuals. Amb la finalitat d’estudiar aquest problema sorgeix el projecte Moodbile. Aquest projecte pretén 1) estendre un LMS concret, Moodle, al món dels dispositius mòbils, per poder definir aplicacions mòbils que repliquin alguns dels serveis oferts per l’LMS des de dispositius mòbils i 2) proporcionar un marc perquè les aplicacions mòbils tinguin contra partida a l’LMS en forma d’activitats especials. El present treball es centra en estendre un LMS concret, Moodle, al món dels dispositius mòbils, per poder definir aplicacions mòbils que repliquin alguns dels serveis oferts per l’LMS des de dispositius mòbils.

    La educación fue marcada en el año 2000 por las Naciones Unidas como uno de los Objetivos del Milenio para el desarrollo. Con este objetivo, también conocido como "educación para todos", se pretende que para el año 2015, todos los niños y niñas del planeta puedan terminar la educación primaria. Para dar prioridad a este objetivo, las Naciones Unidas declararon el período entre 2005 y 2015 como el Decenio de la Educación para el Desarrollo Sostenible. El decenio promueve la educación como elemento básico para lograr transformar la sociedad hacia una sociedad más sostenible. Transformar la educación no es una tarea fácil. Por este motivo, el Informe Delors encargado por la UNESCO propone una dirección para hacer la transformación hacia el aprendizaje durante toda la vida (lifelong learning). Los conocimientos y habilidades que se aprende deben permitirle afrontar los retos y problemas durante toda la vida. Hay que aprender nuevas habilidades y actitudes, en lugar de conocimientos que caducan. En la Sociedad de la Información hay que aprender competencias digitales, para poder desarrollarse en la sociedad. Las competencias digitales son una herramienta vehicular de todo tipo de aprendizaje. Por tanto, las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) no se pueden aplicar de cualquier manera al educación, ni todos los usos de las TIC aplicadas a la educación fomentan el mismo tipo de aprendizaje. Hay que buscar aquellos usos de las TIC aplicadas a la educación que fomentan el desarrollo sostenible y que ayudan a combatir la brecha digital (la diferencia en el acceso a las TIC entre países, regiones o grupos de personas). Las TIC móviles y su rápida adopción en todo el mundo, tienen un gran potencial para facilitar una transformación en la educación hacia el lifelong learning. El sector de las TIC móviles es el único sector o grupo de TIC donde la brecha digital entre países ricos y pobres se reduce. Como muchos de estos dispositivos móviles tienen la capacidad de acceder a Internet (lo que se conoce como Internet móvil), se plantea usar estos dispositivos como una herramienta para que los más pobres puedan acceder a la Sociedad de la Información. Una vez garantizado el acceso a la Red, existen en Internet muchas herramientas de software libre para estas plataformas móviles. Estas herramientas pueden ser utilizadas para que todos puedan difundir su mensaje. En el contexto de las TIC móviles aplicadas a la educación (m-learning) para fomentar el aprendizaje durante toda la vida, son muchas las problemáticas existentes. En concreto, como introducir el m-learning en las prácticas de las instituciones educativas, de forma relativamente simple y produciendo proyectos de m-learning que tengan una durabilidad a largo plazo. Para ayudar a conseguir la durabilidad a largo plazo de los proyectos de m-learning, el trabajo presente propone una serie de guías o aspectos a tener en cuenta. Una manera de introducir el m-learning en las prácticas de las instituciones educativas, es a través de la integración con otras tecnologías educativas más maduras e implantadas. En concreto, con los Learning Management Systems (LMS), que son las plataformas de elearning que a menudo utilizan las instituciones educativas actuales. Los LMS actuales han sido fuente de innovación en educación durante mucho tiempo. Los LMS suelen ofrecer el curso como elemento central a partir de donde organizan lecciones que contienen recursos y herramientas educativas. Esta estructura mimetiza la estructura de las clases tradicionales, donde el profesor imparte unos contenidos preestablecidos en un plan de estudios a un grupo de estudiantes y a un ritmo uniforme. Por este motivo, muchos estudiantes consideran estas plataformas poco flexibles y poco adaptables a un ritmo de aprendizaje más personal. Además, los LMS tienen numerosas limitaciones para interactuar con otras aplicaciones externas como las redes sociales, blogs o aplicaciones móviles. Estos últimos tipos de aplicaciones son aplicaciones que muchos estudiantes suelen emplear para aprender. Por su parte, el m-learning ofrece 1) unos entornos de aprendizaje más personalizados, 2) un aprendizaje más centrado en el estudiante y 3) un canal alternativo para acceder a materiales o servicios. La contrapartida es que a menudo, hay falta de apoyo por parte de las instituciones educativas para introducir el m-learning, dado que implica cambiar formas de trabajar ya establecidas. También es necesaria la formación al profesorado para poder introducir el m-lerning y finalmente existen problemas de interoperabilidad con las plataformas de e-learning. Esta separación o dicotomía entre el mundo de las plataformas de e-learning y el m-learning se podría solucionar integrando las aplicaciones de m-learning en los procesos o actividades de e-learning. Por este motivo, se plantea estudiar el problema de cómo se pueden integrar las aplicaciones de m-learning con los LMS actuales. Con el fin de estudiar este problema surge el proyecto Moodbile. Este proyecto pretende 1) extender un LMS concreto, Moodle, al mundo de los dispositivos móviles, para poder definir aplicaciones móviles que repliquen algunos de los servicios ofrecidos por el LMS desde dispositivos móviles y 2) proporcionar un marco para que las aplicaciones móviles tengan contra partida al LMS en forma de actividades especiales. El presente trabajo se centra en extender un LMS concreto, Moodle, al mundo de los dispositivos móviles, para poder definir aplicaciones móviles que repliquen algunos de los servicios ofrecidos por el LMS desde dispositivos móviles.

    Education is an engine for change. United Nations (UN) stated in 2000 that education is one of the Millennium Goals for Development. With this goal in mind, the United Nations wanted to ensure that all the children might be able to complete primary education by 2015. UN declared the period 2005-2015 Decade of Education for Sustainable Development, because education is a key element to transform society into a more sustainable one. That is why the Delors Report proposes a transformation of society towards lifelong learning; the abilities and knowledge that a person learns has to help him overcome challenges all his life. It is necessary to learn new abilities and aptitudes, instead of perishable knowledge. It is necessary to learn digital competences to develop further in the society. Digital competences are tools used in all kind of learning. Not all uses of Information and Communications Technologies (ICT) for education encourage the same type of learning. We must find those uses of ICT for education that promote sustainable development and help bridge the digital divide. Mobile ICT has great potential to transform education towards lifelong learning. Mobiles are the only ICT sector where the digital divide between rich and poor is decreasing. Mobile Internet may be a tool for the poorest to access the Information Society. Once granted access to the Internet, there are many free online software tools for mobile platforms. These tools can be used for everyone to spread their message. In the context of mobile ICT for education (m-learning) to promote lifelong learning, many problems need to be addressed. For example, how to introduce m-learning practices in educational institutions, in a relatively simple way, producing m-learning projects that have a long-term sustainability. To help achieve long-term sustainability of m-learning projects, this work proposes a series of guidelines. One way to introduce m-learning in the practices of educational institutions, is through integration with other educational technologies. This is the case of Learning Management Systems (LMS), which are the most used e-learning platforms in current educational institutions. LMS usually present the course as an organizational unit divided into lessons that contain resources and educational tools. This structure mimics the structure of the traditional classroom where the teacher teaches a predetermined content in a curriculum to a group of students. LMS have several limitations to interact with external applications such as social networks, blogs or mobile applications. These external applications are often used by students to learn. In contrast to LMS, m-learning offers 1) a more personalized learning environment, 2) more student-centered learning and 3) an alternative channel to access content or services. The downside is that often there is lack of support from educational institutions to introduce m-learning, because it means changing established ways of working. It is also necessary to train teachers in order to introduce the m-learning and finally there are interoperability problems with e-learning platforms. This dichotomy between the world of e-learning platforms and m-learning could be solved by integrating the m-learning applications with current e-learning platforms. For this reason, this work studies the problem of how to integrate m-learning applications with existing LMS. To study this problem the Moodbile project was initiated. This project aims to 1) extend a particular LMS, Moodle, to the world of mobile devices. The goal is to create mobile applications that replicate some of the services offered by the LMS and 2) provide a framework for mobile applications in the LMS side in the form of special activities. The present work focuses on extending a particular LMS, Moodle, to the world of mobile devices in order to define mobile applications that replicate some of the services offered by the LMS.

  • Eleusis: el joc de la ciència

     Barcelo Garcia, Miguel
    Nodes (Internet)
    Date of publication: 2012-07
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El premio Nobel y los ordenadores cuánticos

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-11
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El viaje a Marte sin lanzaderas

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-01
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Apocalipsis eléctrica

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-02
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El tiempo y su circunstancia

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-03
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Mundo invertido

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-05
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Informàtica

     Barcelo Garcia, Miguel
    Date of publication: 2012-01-31
    Book chapter

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Tot i l'habitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l'any va tenir com a gran novetat l'estabilització del nou mercat dels telèfons intel·ligents (smartphones) i, sobre tot, de les "tauletes" (tablets), on diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d'Apple que ja van comercialitzar noves versions durant l'any 2011. També cal destacar que va crèixer de la idea de la "inf ormàtica verda" (green computing) respectuosa amb el medi ambient i, sobre tot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles. Sense oblidar la desaparició, en poques setmanes, de tres personatges que han estat fonamentals en diversos aspectes de la informàtica moderna, ni els esforços d'Europa per estar al dia en el tema dels projectes de futur de les TIC. També és novetat l’arribada d’Amazon a Espanya, a partir de setembre d’enguany. Això suposa, entre d’altres coses, una empenta a la venda del seu lector de eBooks Kindle que es proposa com a regal nadalenc.

    Postprint (author’s final draft)

  • Aplicació didàctica de metodologies i adaptació d'eines online per a la gestió col·laborativa de projectes

     Mayol Sarroca, Enric; Alier Forment, Marc; Piguillem Poch, Jordi; Lapuente, Raimon; Linares Zapater, Angel; Barcelo Garcia, Miguel; Botella Lopez, Pere; Raventós Pagès, Ruth
    Jornada d'Innovació Docent UPC
    Presentation's date: 2012-02-07
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    Integration of M-learning and LMS: a sustainability approach  Open access

     Casañ Guerrero, Maria Jose; Alier Forment, Marc; Barcelo Garcia, Miguel
    International Symposium on Computers in Education
    Presentation's date: 2012-10-29
    Presentation of work at congresses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Mobile phones are widely used in both rich and poor countries, unlike what happens with other ICTs. The expansion of mobile telephony in poor countries presents an opportunity to fight against digital divide. In the latter countries, mobile phones are used to get information and services about agriculture, health, and education among other areas. Specifically in the area of education there are many who think that mobile phones are a useful tool to help achieve universal primary education, one of the Millennium Development Goals proposed by the United Nations. There are many educational experiences with mobile phones for development. But most of these experiences have serious limitations that affect their long-term sustainability. In this line, the current paper provides a set of guidelines to define more sustainable and long-term viable mobile-learning projects and presents its applications to a m-learning project: the Moodbile project.

  • Juegos de mesa en la universidad

     Barcelo Garcia, Miguel
    TOKEN
    Date of publication: 2012-11
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Apple: retorno al pasado

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-04
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • ¿Robots humanoides?

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-06
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • 2012: Año Turing

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-01
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Una imposible guerra de galaxias

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-07
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Els escacs del joc

     Barcelo Garcia, Miguel
    Nodes (Internet)
    Date of publication: 2012-12
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Steve Jobs y la innovación

     Barcelo Garcia, Miguel
    Evolución. Publicación informativa del grupo IBERMÁTICA
    Date of publication: 2012-06
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Estrellas "ascendidas" a galaxias

     Barcelo Garcia, Miguel
    Divulgamat: cultura y matemáticas
    Date of publication: 2012-06
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La bolsa y la vida

     Barcelo Garcia, Miguel
    TOKEN
    Date of publication: 2012-12
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Máquinas fetiche

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-03
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Vivimos en una nube

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-09
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Año Turing: una oportunidad perdida

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-12
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Exoplanetas como Uganda

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-09
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Bendita curiosidad

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-10
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Ciencia y pseudociencia

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-12
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Imagining high-tech bodies: science fiction and the ethics of enhancement

     Delgado, Ana; Rommetveit, Kjetil; Barcelo Garcia, Miguel; Lemkow, Louis
    Science communication
    Date of publication: 2012-04
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Robo de cerebros

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-07
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Viejos astronautas y senadores

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-04
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Guerra de barcos

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-06
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • "Animales" de compañía

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-10
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • 2012: el año Turing

     Barcelo Garcia, Miguel
    Evolución. Publicación informativa del grupo IBERMÁTICA
    Date of publication: 2012-12
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Internet publicitario

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-02
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • WebVisions: los visionarios de la red

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2012-05
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Tecnociencia cosmológica

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2012-11
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Modelo de Sostenibilidad Regional. Dinámica de Sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica.  Open access

     Gallón Londoño, Luciano
    Defense's date: 2012-02-07
    Institute for Research on Science and Technology for Sustainability, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    En 1950 vivían en Suramérica unos 113 millones de personas; en 2010, 393 millones, tres veces y media más. La mitad de ellos vive en la pobreza. En 2050, alrededor de 485 millones vivirán allí. Las figuras contemporáneas de dinámica poblacional global revelan que por cada nacimiento en una familia rica hay 38 en familias pobres. Es necesario, entonces, pensar en nuevos modelos de los sistemas sociales, ecológicos y económicos para analizar y sintetizar su sostenibilidad y para investigar cómo sería viable y se comportaría. Esta investigación muestra el proceso de construir un marco teórico y práctico para modelar a Suramérica utilizando dinámica de sistemas. Así mismo explora preguntas como: ¿es posible reducir la pobreza siguiendo un rumbo sostenible? ¿Cuál es el tipo de equilibrio detrás de las ideas de sostenibilidad? ¿Qué relaciones se pueden encontrar entre las escalas de espacio y tiempo de la perspectiva humana y de la sostenibilidad y las dinámicas de nuevos equilibrios sociales? ¿Cómo enriquecen esas exploraciones la comprensión de los sistemas sociales y del comportamiento humano? ¿Qué contribuciones pueden aportar a la sostenibilidad esos análisis y síntesis? ¿Cómo pueden la estructura y la dinámica de Suramérica ayudar a responder esas preguntas? El resultado obtenido sirve para descubrir posibles inconsistencias y comportamientos contrarios a la intuición en las concepciones tradicionales de pobreza, desarrollo y sostenibilidad.

    Al 1950 vivien a l‟Amèrica del Sud uns 113 milions de persones; al 2010, 393 milions, tres vegades i mitja més. La meitat viu en la pobresa. Al 2050 hi viuran al voltant de 485 milions. Les figures contemporànies de dinàmica poblacional global revelen que per cada naixement en una família rica n‟hi ha 38 en famílies pobres. És necessari, llavors, pensar en nous models dels sistemes socials, ecològics i econòmics per analitzar i sintetitzar la seva sostenibilitat i per investigar com seria viable i com es comportaria. Aquesta investigació mostra el procés de construir un marc teòric i pràctic per modelar l‟Amèrica del Sud tot utilitzant dinàmica de sistemes. Així mateix, explora preguntes com ara: ¿és possible reduir la pobresa seguint un rumb sostenible? ¿Quin és el tipus d‟equilibri darrere de les idees de sostenibilitat? ¿Quines relacions es poden trobar entre les escales d‟espai i de temps de la perspectiva humana, de la sostenibilitat i de les dinàmiques de nous equilibris socials? ¿Com enriqueixen aquestes exploracions la comprensió dels sistemes socials i del comportament humà? ¿Quines contribucions poden aportar aquestes anàlisis i síntesis a la sostenibilitat? ¿Com poden l‟estructura i la dinàmica de Sud-amèrica ajudar a respondre aquestes preguntes? El resultat obtingut serveix per a descobrir possibles inconsistències i comportaments contraris a la intuïció en les concepcions tradicionals de pobresa, desenvolupament i sostenibilitat

    In 1950, 113 million people lived in South America, in 2010, 393 million, three and a half times more. Half of them live in poverty. In 2050, about 485 million people will be living there. Contemporary population dynamics figures on a global average show that by each birth in a rich family there are 38 in poor families. Then it‟s necessary to think on new social, ecological and economic systems models to analyze and synthesize their possible sustainability and to research on how it is possible and behave. This research shows the process of building a theoretical and practical framework for modeling South America using system dynamics and explores questions such as: Is it possible to reduce poverty following a sustainable path? What is the kind of steady state behind the sustainability ideas? What relationship can be found between the scales of space and time of the human perspective and of the sustainability and the dynamics of the new social equilibriums? How such exploration enriches the understanding of social systems and human behavior? What contributions can be offered from such analysis and synthesis to contribute to sustainability? How can the structure and dynamics of South America helps to answer those questions? The obtained results serve to discover possible inconsistencies and counterintuitive behaviors in traditional conceptions of poverty, development and sustainability.

  • Arquitectura, ciencia-ficción y comic-books. Vanguardias, evolución y lenguaje.

     Ayala Zapata, Fernando Cristian
    Defense's date: 2012-06-10
    Department of Architectural Design, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Festibity

     Barcelo Garcia, Miguel
    Award or recognition

    View View Open in new window  Share

  • Gadgetomanía

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-10
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Ordenadores asesinos

     Barcelo Garcia, Miguel
    Astronomia
    Date of publication: 2011-02
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Enciclopedias de papel

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-01
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Mundo 2.0: Wikileaks

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-02
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • ¿Hay ética en la copia digital?

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-12
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • ¿Robótica evolucionista?

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-07
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El legado de Steve Jobs

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-11
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • El futuro tecnológico en Europa

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-06
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La máquina de l'eternitat

     Barcelo Garcia, Miguel
    Nodes: el butlletí de l'ACIA
    Date of publication: 2011-03
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La marxa dels imbècils

     Barcelo Garcia, Miguel
    Nodes: el butlletí de l'ACIA
    Date of publication: 2011-09
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Banalidades

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-09
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Vísteme despacio que tengo prisa

     Barcelo Garcia, Miguel
    Byte España
    Date of publication: 2011-03
    Journal article

     Share Reference managers Reference managers Open in new window