Graphic summary
  • Show / hide key
  • Information


Scientific and technological production
  •  

1 to 50 of 63 results
  • An Institutional Approach to Urban Fragmentation: Power and Sustainability in Un-recognized Settlements of Mumbai

     Michelutti, Enrico
    Defense's date: 2014-01-10
    Department of Mechanical Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    La fragmentación urbana es un fenómeno que caracteriza la ¿ciudad global¿ del Norte como del Sur del mundo. Desde los años `90, varias disciplinas, con perspectivas distintas, han abordado las dinámicas de fragmentación, focalizando principalmente las consecuencias que estas han tenido en los tejidos urbanos. La fragmentación urbana se ha puesto como ¿cuestión política¿ en la toma de decisiones en los años `00, y de manera más relevante después del 2008, con el incremento de la inequidad socio-económica y la aparición de la cuestión de los derechos como hecho central para el desarrollo de la ciudad. En este periodo unos autores han empezado un debate sobre las causas y las raíces del fenómeno, marcado por distintas posiciones ético-políticas e ideológicas sobre la sociedad y la ciudad. Así la fragmentación urbana ha llegado a ser uno de los fenómenos paradigmático para repensar que es realmente ¿sostenibilidad¿ en su connotación urbana y para cuestionar las actuales políticas relacionadas al desarrollo sostenible en la escala de la ciudad.La investigación explora los procesos de fragmentación urbana a través de un nuevo enfoque institucional. Siguiendo el lingüista franco-siríaco Emil Benveniste, adentro de una perspectiva neo-institucionalista, en esta investigación las instituciones están pensadas de manera ¿radical¿, como entidades que estructuran la sociedad (Estado, Ley, Religión, Tecnología, Procesos de ¿pensamiento y palabra¿, etc.), incluyendo organizaciones y marcos mentales y volviendo a sus significados etimológicos en la cultura Indo-Europea. Este enfoque permite de mirar atrás de los aspectos superficiales del fenómeno y de entender las relaciones entre elementos socio-espaciales, raíces institucionales, equilibrios de poder y soluciones de planificación que afectan los territorios fragmentados.En este trabajo el conocimiento del fenómeno se genera a través de un análisis basado en la experiencia de trabajo de campo del investigador en Mumbai. En la literatura, Mumbai es comúnmente definida una ¿ciudad fragmentada¿ y este asunto es suportado por un largo numero de encuestas sobre el tema. La investigación trabaja a la escala de las comunidades, focalizándose sobre tres asentamientos ¿ilegales-no reconocidos¿ y utilizando estos estudios de caso por sus riquezas en evidenciar la dinámicas de fragmentación que caracterizan el tejido urbano. Los resultados clave del análisis basado en el trabajo de campo explican como estos asentamientos ¿ilegales-no reconocidos¿ están involucrados en relaciones de poder sin alguna protección de las autoridades publicas y, por sus condiciones de vulnerabilidad socio-económica y legal-política (también en relación a los otros asentamientos informales-reconocidos), desarrollan practicas de negociación informales con la Municipalidad y las instituciones criminales que controlan el territorio, evitando las políticas urbanas convencionales y desarrollando especificas racionalidades de planificación.A nivel empírico, la investigación enseña la importancia de reconocer los asentamientos ¿ilegales¿, promoviendo el derecho a la ciudad y las políticas urbanas inclusivas, reduciendo de tal forma las tendencias a la fragmentación. Desde un punto de vista metodológico, la narrativa de la investigación clarifica el rol clave de las instituciones en dar forma a los procesos de fragmentación y la relevancia de la dimensión institucional en el entender la complejidad de estas dinámicas urbanas. Desde una perspectiva teórica, la investigación permite de re-considerar el rol de la equidad en las practicas de planificación: una mayor distribución del poder, como ha aparecido en las experiencias encontradas en unos estudios de caso, es una condición previa para reducir la fragmentación urbana y fomentar un desarrollo sostenible de la ciudad.

  • La cuenca urbana como unidad territorial para la planificación del desarrollo sostenible en ciudades de media montaña del Trópico Andino  Open access

     Agredo Cardona, Gustavo Adolfo
    Defense's date: 2013-07-17
    Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    This doctoral research proposes a model of sustainable planning, based on territorial units called urban basins in cities (Manizales Case), in the middle mountains of Colombian Andean tropics. From the context of research and state of the art, the Colombian nation has been characterized by a land based on the possession of the conquered land, then legal guidelines of the Spanish Crown later political agreements - administration during the Republic and in the Today the dichotomy of the Colombian State with its virtual borders, internal conflict that has more than half a century, makes it difficult to land proposal. But dealing with the question LOT (Land Use Law), to address the environmental complexity of Colombian territory and leaves open the possibility of proposing distribution models and spatial planning. The Andean intermediate city, located on the mountain of the South American Andes makes it very special and is no stranger to the situation above, despite his foundational process obeys the nineteenth century, requires alternatives to land use. These cities in mountains with steep slopes, generally inaccessible, susceptible to natural processes such as rain and weather events, floods, droughts, and especially geodynamic situations as suitable soil structural faults to landslides, demanding proposals that fit their characteristics geographical and territorial occupancy modeling. The watershed transformation in urban basins, is a historical process and technology that humanity has been growing, and changing the natural ecosystem and make himself therefore factors such as urbanization, agricultural production, the location of human settlements on the periphery of urban watersheds of cities, causing anthropic phenomena, incorporating contaminated discharges of river channels, which are then translated into poor and expensive drinking water treatment in cities. The urban watershed on its slopes, facing social, territorial expansion processes conurbation, social, economic incoherent determinants in transforming ecosystems in the mountain city, among other destabilizing forces, call for reflection, to propose physical model spatial planning, integrating ecosystem and culture, where the water structure is the key linchpin in the process of life, to make sustainable urban watersheds, territorial units for the mid-mountain city of Andean tropics.

  • Informe: situación de los derechos humanos en Guatemala en 2011 y 2012

     Alvarez Del Castillo, Javier; Landeros, Arturo; Aparicio, Marco; Bartlett, Platera; Cortada, Nuria; Espinola, David; Giedraityte, Ieva; Gironés, Mónica; Martínez, Clara; Mingorría, Sara; Haurie Ibarra, Laia
    Date of publication: 2013-01-31
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Rehabilitación energética de edificios escolares en clima mediterráneo: caso de estudio, Barcelona

     Bosch González, Montserrat; Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada; Alvarez Del Castillo, Javier
    Congreso de Patología y Rehabilitación de Edificios
    Presentation's date: 2012-04-14
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    Marco conceptual para entender la sustentabilidad de los sistemas socioecológicos  Open access

     Salas-Zapata, Walter A.; Ríos-Osorio, Leonardo Alberto; Alvarez Del Castillo, Javier
    Ecología austral
    Date of publication: 2012-04
    Journal article

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Paradigms in the analysis of public health policies: limitations and challenges

     Salas-Zapata, Walter A.; Ríos-Osorio, Leonardo Alberto; Gómez Arias, Ruben Dario; Alvarez Del Castillo, Javier
    Revista panamericana de salud pública. Pan american journal of public health
    Date of publication: 2012-07
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Diseño de un Modelo de Análisis de Sostenibilidad de Políticas públicas en Salud  Open access

     Salas Zapata, Walter Alfredo
    Defense's date: 2012-07-17
    Institute for Research on Science and Technology for Sustainability, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Public health policies are often influenced by social-ecological interactions that affect the achievement of policy goals and may produce early interruptions of actions. Paradigms, frameworks and models most commonly used in policy analysis do not account for the complexity of this phenomenon. Because of its transdisciplinary character, Sustainability Science may provide an appropriate perspective for crafting new models that allow scientists to understand these complex and dynamic interactions, specifically, by integrating different types of knowledge that reveal the network of social-ecological relationships affecting the behavior of actors involved in policies. AIM. This research aims to define the elements making up a model for analyzing public health policies from a sustainability science perspective. METHODOLOGY. This is a research of three stages. Firstly, foundations on sustainability science, transferable to health policy analysis, were theoretically developed by a documentary review. Secondly, a theoretical model was designed by reviewing some conceptual bases of modeling. Finally, the model was applied in a real context in order to estimate its scope and practical implications. This stage was carried out by a case study research attempting to analyze the sustainability of a malaria control policy in El Bagre (Colombia). RESULTS. Stage 1. Foundations on sustainability science were structured in three axes: ontology, epistemology and methodology. In the ontological axis, a study object for sustainability science was defined. This is the `social-ecological resilience of systems¿ and is supported on an historical ontology. In the epistemological axis, this research found that epistemological frameworks based on complex systems theory (transdisciplinary epistemology, transactional e. and reflexive e.) are the most appropriate ones for understanding unsustainability problems. In the methodological axis, this research found that one of the most important features of sustainability science is the problem-solving perspective, or use-inspired science. This perspective means that researches contribute to the solution of real problems. Some characteristics favoring this perspective are transdisciplinarity, participation, social learning, co-production of knowledge, accounting for multiple scales, and uncertainty management. Stage 2. The type of model structured here was a theoretical one. The crafting of this model led to theoretically develop the concept of social-ecological resilience and to design a model made up of three components of analysis which are: the social-ecological dynamics related to the target problem of health policies, the public policy tending to solve it, and the adjustment between the health policy and the social-ecological dynamics. Stage 3. The use of the model in the analysis of the malaria control policy in El Bagre (Colombia) enabled the research team to describe each model component. In the social-ecological dynamics component, for instance, this research found that gold mining and armed conflict are strongly related to malaria. The health policy component reveals the system of actors, their positions, interests and rules of action that give shape to the malaria control policy. In the adjustment policy-dynamics component, the research permitted to understand the sufficiency of the policy to adaptively respond to social-ecological dynamics of malaria. This study revealed that this policy is barely sustainable. CONCLUSION. This model is appropriate in account for social-ecological interactions affecting health policies. Nevertheless, theoretical and methodological principles still require additional progress.

    . En el análisis de políticas públicas en salud se han venido utilizando modelos, enfoques y paradigmas de análisis que no dan cuenta de la complejidad del funcionamiento de este tipo de políticas. Las políticas públicas en salud suelen estar influenciadas por un entorno de relaciones socioecológicas que afectan el cumplimiento de los propósitos de la política pública y, en ocasiones, producen su interrupción temprana. Se requieren modelos que den cuenta de tal complejidad y la ciencia de la sostenibilidad puede brindar una perspectiva apropiada. Su carácter transdisciplinar permite integrar diferentes formas de conocimiento para revelar la red de relaciones socioecológicas que pueden afectar la conducto de los actores responsables de materializar las políticas. OBJETIVO. Esta tesis tiene por objetivo establecer los elementos estructuradores de un modelo para el análisis de políticas públicas en salud a partir de algunos fundamentos de la ciencia de la sostenibilidad. METODOLOGÍA. La investigación se desarrolló en tres etapas. En la primera, mediante una revisión documental, se desarrollaron teóricamente unos fundamentos de la ciencia de la sostenibilidad que sean aplicables al análisis de políticas públicas en salud. En la segunda se revisaron algunas orientaciones conceptuales sobre modelización y se diseñó un modelo teórico; y finalmente, se llevó a cabo un estudio de caso de una política de control de malaria en la localidad de El bagre (Colombia) para aplicar el modelo y analizar su alcance en un contexto real de aplicación. RESULTADOS. Los fundamentos para la ciencia de la sostenibilidad se estructuraron en tres ejes: ontológico, epistemológico y el metodológico. En el eje ontológico se definió que el objeto de estudio de la ciencia de la sostenibilidad es la resiliencia socioecológica de los sistemas y éste a su vez se fundamenta en una ontología histórica. En el eje epistemológico se encontró que las corrientes epistemológicas basadas en la teoría de los sistemas complejos (Epistemología transdisicplinar, E. Transaccional, E. Reflexiva) son las mas apropiadas para entender los problemas de insostenibilidad. En el eje metodológico se encontró que la perspectiva de solución de problemas es un rasgo característico de la ciencia de la sostenibilidad y que algunos principios como la transdisciplianriedad, participación, aprendizaje social, co-producción de conocimiento, la consideración de múltiples escalas y el manejo de la incertidumbre favorecen las posibilidades de que las investigaciones contribuyan a mejorar procesos de toma de decisiones. Con respecto al dseño del modelo, éste implicó desarrollar teóricamente el concepto de resiliencia socioecológica de los sistemas y ello derivó en un modelo constituido por tres componentes de análisis que son: las dinámicas socioecológicas relacionadas con el problema de salud que la política pública pretender resolver, la política pública misma, y el ajuste entre la política pública y las dinámicas socioecológicas. Para estimar el alcance del modelo en contextos reales, éste fue aplicado en el análisis de la política de control de malaria del municipio de El Bagre (Colombia). Este estudio de caso permitió observar, por ejemplo, que en el componente de dinámicas socioecológicas, la minería y el conflicto armado están muy relacionadas con la malaria; en el componente de la política pública, se describieron los actores, sus posiciones, reglas de operación, e intereses que dan lugar a la política de control, y en el ajuste se analizó la suficiencia de la política pública para responder a tales dinámicas. El estudio de caso reveló que esta política pública en El bagre es escasamente sostenible. CONCLUSIÓN. El modelo es apropiado para dar cuenta de la interacciones socioecológicas que influyen en las políticas públicas. Sin embargo, los principios teóricos y metodológicos aun requieren mayores desarrollos.

  • Estudi del sistema de revestiment aplicat al "Mas Guinardó" de Barcelona

     Rosell Amigo, Juan Ramon; Alvarez Del Castillo, Javier
    Date: 2012-06
    Report

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Alternativas de sostenibilidad para asentamientos humanos en vías de crecimiento. Método de Diagnóstico y Potenciación Socio-Ambiental  Open access

     Carbonnell Torralbo, Alexandre
    Defense's date: 2011-05-09
    Department of Architectural Technology I, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Los asentamientos humanos, han sido históricamente un lugar de encuentro donde las personas se han agrupado para convivir en comunidad o sociedad. Esta interacción colectiva, ha forjado sistemas de caseríos, pueblos, barrios, ciudades y grandes urbes. Hoy en día nos enfrentamos a un nuevo paradigma. La globalización del modelo de desarrollo convencional, basado en el expansionismo del consumo y explotación de recursos y servicios a partir de la instauración universal de patrones socio-cultuales y económicos centrados en el modelo industrial-capitalista, no solo ha debilitado la resiliencia local, sino que ha favorecido la pérdida de capital natural y social de los asentamientos humanos. Como resultado, la actual crisis socio-ecológica que vivimos, es el reflejo de una pérdida por partida doble: biodiversidad y socio-diversidad. La primera parte de la investigación, revisa la problemática socio-ecológica, el desarrollo y bienestar humano y los asentamientos en vías de crecimiento, ya que la sostenibilidad, en esencia, ha de cuestionarse sobre estos temas y relaciones. Esta investigación, es un esfuerzo por contribuir con un método de diagnóstico socio-ambiental centrado en priorizar los vínculos relacionales de las personas viviendo en comunidad (asentamientos, barrios, pueblos, etc.) como medio de identificación e intervención endógena. La segunda parte, consiste en asimilar cómo la producción, distribución y consumo de bienes y servicios satisface las necesidades humanas fundamentales a escala local, ya que a partir de esto, podemos en segunda instancia indagar sobre alternativas de sostenibilidad que permitan reestructurar mecanismos y dinámicas que nos acerquen a habitar en un marco de fortalecimiento local (resiliencia) y mayor estabilidad socio-ecológica. Los asentamientos en vías de crecimiento son ya una realidad. Para el 2040 se espera que la población mundial alcance más de 8.820.000 millones de personas (5.300.000 millones en 1990), de las cuales se pronostica que un 65% (43% en 1990) vivirá en zonas urbanas y un 35% (57% en 1990) en zonas rurales (World Urbanization Prospects, 2007). Por otra parte, este crecimiento se dará principalmente en los países en vías de industrialización de Asia, África y Latinoamérica, con lo cual los procesos de industrialización, modelo energético y relación urbano-rural que sigan dichos asentamientos humanos, es un proceso abierto. Hoy, tenemos la oportunidad de plantear alternativas de sostenibilidad para enfrentar la crisis socio-ecológica desde otras dinámicas. Entendemos que la reciprocidad, la suficiencia, la autogestión, la apropiación y la autodependencia, son mecanismos reales y factibles para mejorar el fin último que implica habitar en asentamientos humanos, y que consiste en convivir con nuestras diferencias, carencias y potencialidades. Creemos que estos mecanismos favorecen la pertenencia y el arraigo a un lugar y comunidad, estimulando así el desarrollo individual y colectivo en un bienestar no solo físico, sino que también emocional, mental y relacional. El método de diagnóstico e intervención socio-ambiental propuesto, se aplicará en el asentamiento humano en vías de crecimiento de Santa Filomena, Chile. El método en sí, consiste en una matriz participativa (diagnóstico participativo interactivo a partir de la metodología del desarrollo a escala humana (Max-Neef et al, 1993), aplicada a escala local y una matriz analítica (indicadores socio-ambientales) aplicada a escala nacional, como primera aproximación parcial de tendencias, y propuesta a escala local como herramienta complementaria. La tercera y última parte de la investigación, establece las conclusiones y aberturas de ésta, así como la situación actual del asentamiento en cuanto a su proceso de fortalecimiento local, emprendido a partir de la experiencia del estudio de campo.

    Human settlements have historically been meeting places where human beings gathered in order to share in a community or society. This collective interaction forged systems of hamlets, towns, neighbourhoods, cities and metropolis. Nowadays we face a new paradigm. The globalization of the conventional development model—based on the expansion of consumption and exploitation of resources and services, as well as the universal instauration of socio-cultural and economic patterns prevalent in the capitalist-industrial model--has not only debilitated the local resilience, but it has also favored the loss of the natural and social capital in the human settlements. As a result, the current socio-ecological crisis is the reflection of a double loss: biodiversity and social diversity. The first part of the research, focuses on the socio-ecological problems, the development and human well-being, as well as the human settlements. These topics and their interrelationships are at the core of the questions about sustainability. This investigation aims to contribute with a method for socio-environmental diagnosis centred on prioritizing the linkages among individuals living in a community (settlements, neighbourhoods, towns, etc.) that allow for an endogenous identification and empowerment at the local level. The second part consists of understanding how the production, distribution and consumption of goods and services satisfies the human fundamental needs at the local level. Building on this, it is possible to investigate about sustainability options aimed at restructuring the mechanisms and dynamics that, at the end, can help inhabitants of a locality to strengthen local capacities (resilience) and improve socio-ecological stability. The developing settlements are indeed already a reality. In 2040, the world population is expected to reach more than 8.820.000 million (5.300.000 million in 1990), a predicted 65% of which (43% in 1990) will live in urban areas and 35% of which (57% in 1990) will live in rural areas (World Urbanization Prospects, 2007). This growth will occur mainly in countries less industrialized in Asia, Africa and Latin America. The process of industrialization, the building of energetic models and the development of urban-rural relations that these human settlements will follow are still an open option. Today we have the opportunity to raise alternatives of sustainability in order to face the socio-ecological crisis from different dynamics. We understand that the reciprocity, sufficiency, self management, appropriation and self dependence, are realistic and feasible mechanisms to improve the ultimate goal of living together in human settlements, which means coexisting with our differences, weaknesses and strengths. We believe that these mechanisms favour the sense of belonging and the establishment of deep roots in a place and community, stimulating the individual and collective development and wellbeing, not only in terms of physical well-being, but also from an emotional, mental and relational point of view. The socio-environmental diagnosis and intervention methodology will be applied to the human settlement in routes of growth of Santa Filomena, Chile. The method consists of a participative matrix (an interactive participative diagnosis based on the methodology for a development at human scale (Max-Neef et al, 1993)), applied at local level, as well as an analytical matrix (socio-environmental indicators) applied at a national level, as an approximation of general trends, and propose as a complementary tool at the local level. The third and last part of the investigation establishes the conclusions and open areas of this research, as well as the current situation of the settlement in its process of local strengthening, undertaken from the experience of the field study of this research.

  • Informe: situación de los derechos humanos en el oriente boliviano en 2010

     Alvarez Del Castillo, Javier; Landeros, Arturo; Ortega, Delphine; Breivik, Ingvill; Aparicio, Marco
    Date of publication: 2011-12
    Book

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    La ciencia emergente de la sustentabilidad: de la práctica científica hacia la constitución de una ciencia  Open access

     Salas-Zapata, Walter A.; Ríos-Osorio, Leonardo Alberto; Alvarez Del Castillo, Javier
    Interciencia
    Date of publication: 2011-09
    Journal article

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    El término ‘ciencia de la sustentabilidad’ se ha utilizado para referirse más a la actividad científica orientada a promover el paso de las sociedades hacia trayectorias sustentables, que para hacer alusión a un conjunto de principios bajo los cuales una comunidad científica pueda construir conocimiento de forma sistemática alrededor de un objeto de estudio, que es lo que caracteriza a una ciencia. Este ensayo sostiene la tesis que en el seno de esta actividad científica está emergiendo una ciencia de la sustentabilidad en el sentido moderno y no meramente una práctica científica. Esta afirmación tiene fundamento en el hecho de que es posible definir la resiliencia socioecológica de los sistemas como objeto de estudio de la ciencia de la sustentabilidad, que es el soporte de transdisciplinas como la economía ecológica, ecología política, ética ambiental, ecología industrial, ecología cultural y la agroecología; y además, este objeto de estudio está ontológica y epistemológicamente sustentado.

  • Bases conceptuales para una clasificación de los sistemas socioecológicos de la investigación en sostenibilidad

     Salas-Zapata, Walter A.; Ríos-Osorio, Leonardo Alberto; Alvarez Del Castillo, Javier
    Revista Lasallista de Investigación
    Date of publication: 2011-12
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Dispositivo de medida de la presión ejercida por un usuario sobre un instrumento de cuerda y procedimiento asociado

     Lopez Martinez, Joan Antoni; Alvarez Del Castillo, Javier; Rosset Llobet, Jaume
    Date of request: 2011-01-24
    Invention patent

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Dispositivo de medida de la presión ejercida por un usuario sobre un instrumento de cuerda y procedimiento asociado.

    Dispositivo de medida de la presión ejercida por un usuario sobre un instrumento de cuerda, con al menos un sensor (1), conectado a un potenciómetro (2) y este a su vez conectado a un dispositivo avisador (3), que puede ser lumínico, acústico o vibratorio, o incluso combinaciones de ellos. Existe un potenciómetro (2) para cada sensor (1), o uno por cada zona de sensores (1). Comprende además una tarjeta de adquisición de datos (4) conectada al potenciómetro (2) y a un módulo de control y análisis de datos (5) dispuesto en un procesador (6).

    Procedimiento de medida de la presión ejercida por un usuario sobre un instrumento de cuerda, con las etapas de colocar al menos un sensor (1) en el instrumento, prefijar un valor de presión, lectura de los valores y aviso en caso de valores superiores al prefijado. Dichos valores pueden guardarse y analizarse.

  • Biodiversidad y género: Una relación de mutua conveniencia. Propuesta de políticas publicas para la sostenibilidad con enfoque de género

     LIRA ROCAS, ANA BEATRIZ
    Defense's date: 2010-07-12
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Sostenibilitat, participació i educació: les concepcions del món i de la tecnociència en la transformació dels conflictes socioambientals. Una aproximació metodològica per al desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa des de l'aprenentatge de la tecnologia  Open access

     Lobera Serrano, Josep Antoni
    Defense's date: 2010-05-28
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    L'ésser humà sempre ha estat en contínua interacció amb el seu medi, una interacció que no ha estat exempta de tensions. Des de l'antiguitat diversos registres mostren en diverses societats la consciència de la interdependència entre les societats humanes i el medi natural en què es troben, que habitualment es tradueix en un interès pragmàtic per conservar l'entorn de què depenen per a la seva supervivència. En el moment actual, aquestes interaccions de les societats humanes amb el seu ambient impliquen per primera vegada canvis globals, persistents en el temps i estesos en l'espai, i que no afecten només als pobladors de les regions on es produeixen. Mentre que en les societats preindustrials l'impacte ambiental estava restringit fonamentalment a l'àmbit local, en les societats industrials les conseqüències de la pressió sobre el medi ambient creixen exponencialment i depassen la localitat per assolir dimensions globals. El conflicte socioambiental és un element central en la interacció entre les societats i el seu entorn, sent una de les forces principals que intervenen en el desequilibri dinàmic propi del sistema socioambiental. Els conflictes socioambientals es manifesten per tensions entre diferents actors amb interessos materials i/o ideals que són excloents entre sí en l'entorn socioambiental (entès com a sistema), és a dir que aquests interessos no es poden donar de forma simultània. Es tracta de processos que tenen un desenvolupament temporal en l'àmbit públic i que poden ser analitzats en termes de cicles o sèries de cicles, amb un inici, un desenvolupament i un tancament, que pot ser parcial o total, i que al·ludeixen a una dinàmica d'oposició, controvèrsia, disputa o protesta d'actors. La complexitat del sistema socioambiental fa que sovint les dinàmiques dels interessos d'un o més actors entrin en contradicció per conseqüències no previstes per cap dels actors. Les idees sobre la posició de l'home en el món i sobre la naturalesa mateixa han condicionat històricament els conflictes socioambientals. En aquest sentit, el canvi cosmovisional introduït pel moviment científic a partir del segle xv ha tingut una influència notable en l'evolució de les interaccions entre les societats modernes i el seu entorn, separant conceptualment l'home de la natura, el que és objectiu d'allò que és subjectiu. En la concepció moderna del món, l'home pot dominar la naturalesa per al seu benestar mitjançant la racionalitat, el mètode i el càlcul. Al mateix temps, curiosament, la gènesi de la idea de progrés presenta una profunda motivació i rerefons religiosos. En el pensament d'autors tan influents com Bacon s'estableix un vincle nou entre la idea de progrés i la de redempció. L'entusiasme dels intel·lectuals occidentals per la Weltbildung moderna arriba a voler traslladar les receptes de la lògica industrial als problemes socials. En la nova cosmovisió, els problemes de la societat ja no depenen de la seva fidelitat a la llei divina, sinó de l'eficàcia i l'eficiència de l'organització social industrialitzada, es veu la natura com un objecte que ha de ser dominat i apareix la tecnocràcia com a resultat de l'aplicació de la nova lògica tecnocientífica a l'organització social. Seguint l'argument de Weber podem dir que l'augment exponencial dels impactes socioambientals que es constata durant els últims tres segles ha estat el resultat d'accions «impulsades per la dinàmica d'interessos» ―d'un nombre creixent d'individus―, que han estat orientades segons la imatge moderna del món ―favorable a la dominació de la natura― i que han estat mediatitzades per una tecnologia amb una creixent capacitat de transformació de l'entorn. En els darrers tres-cents anys, la idea de progrés il·limitat ha tingut una influència considerable en l'evolució dels models socioeconòmics predominants i en l'evolució de la tecnologia mateixa. Actualment, els sistemes socioeconòmics es basen en un consum creixent de matèries i energia, i el consumisme s'ha integrat com referent important en la vida quotidiana de cada cop més ciutadans en més països. Les conseqüències de l'augment de la producció industrial i de les pautes de consum des del fordisme són a la base de la gran majoria de conflictes socioambientals actuals. En les últimes dècades, la noció de sostenibilitat s'ha incorporat al conjunt d'imatges presents en la societat sobre el món i sobre les seves capacitats per satisfer les necessitats humanes. La noció d'insostenibilitat, present en la literatura des de Malthus i Ricardo, està basada en la projecció al futur de l'impacte ambiental de les activitats humanes en un moment concret i en la impossibilitat de mantenir-lo tal com és de manera indefinida. La sostenibilitat es defineix originalment en l'informe Brundtland com la característica que ha de tenir una societat per cobrir les necessitats actuals de les persones que la formen sense comprometre la capacitat de les generacions futures per cobrir les seves pròpies necessitats. En estudiar el seu significat actual, observem que la noció de sostenibilitat ha perdut en l'ús comú una definició concreta des de la publicació de l'informe Brundtland i ha esdevingut un terme plàstic (plastic word) amb més de tres-centes definicions amb significats diferents. Tanmateix, podem entendre la sostenibilitat com una noció utòpica que marca una direcció sobre la qual avançar, tan necessària com les idees de democràcia i justícia en el context socioambiental actual. Així, la sostenibilitat no consisteix en un estadi, sinó que, com els termes com democràcia o justícia, consisteix alhora un horitzó i una pràctica quotidiana, orientats cap a l'anàlisi dels conflictes socioambientals i cap a la seva transformació, a fi i efecte de garantir la satisfacció de les necessitats de les generacions actuals i futures. La sostenibilitat, doncs, és un concepte en construcció entorn de la cerca complexa de la satisfacció de les necessitats humanes en un context ecològic de dinamisme estabilitzat, és a dir que pugui ser durable en el temps. A mesura que ha avançat el procés d'industrialització, en les diferents regions del món s'observa un augment de la preocupació per la seguretat de les noves condicions industrials i els seus efectes sobre la salut. En la Weltbildung predominant en la societat industrial es considera que els riscos són controlables i que aquests tenen unes conseqüències delimitables espacialment i socialment. Aquesta cosmovisió es posa en qüestió a partir de les contradiccions que suposen els efectes secundaris no previstos de les aplicacions tecnocientífiques, que poden convertir-se en una font generadora de nous riscos. En les últimes dècades, des de diverses posicions s'assenyala l'emergència d'una cultura o societat del risc estretament vinculada al desenvolupament de la tecnociència contemporània i a una inadequada gestió dels seus riscos ambientals i socials. Així mateix, la idea moderna d'expert científic entra en qüestionament quan es posen de manifest la incertesa i la complexitat de les interaccions entre tecnociència, societat i medi ambient. Les característiques dels conflictes socioambientals actuals condueixen a un replantejament del paper de la participació ciutadana en la transformació d'aquests conflictes. En els conflictes socioambientals actuals que impliquen un alt nivell de complexitat i d'incertesa i una pluralitat de perspectives legítimes, la participació sovint representa una necessitat tècnica i política per a la identificació de solucions i per a la seva posada en marxa. Parlem d'un component «passiu» de la participació quan les actuacions de la ciutadania es limiten a adequar-se al canvi d'hàbits planificat des de les institucions. Per una altra banda, hi ha processos que necessiten incorporar una participació activa i creativa, i per tant conscient, i que són fonamentals per al desenvolupament de la sostenibilitat: com la presa de decisions, la cerca activa d'informació, l'elaboració de materials docents, etc. En la dimensió "activa" de participació per a la sostenibilitat, o sostenibilitat activa, podem diferenciar sis tipus de processos: la informació, la comunicació, la consulta, la deliberació, la presa de decisions i l'acció creativa. Entenem la participació com una pràctica que pot integrar diferents expressions, relacionades entre elles però no sotmeses a una escala jeràrquica ni consecutivaLa incorporació formal de la ciutadania en la transformació dels conflictes socioambientals requereix un canvi progressiu en la cultura participativa local, tant des de la banda de les institucions com des de la mateixa ciutadania. En els casos de crisis o conflictes socioambientals aguts, sovint s'han de desenvolupar processos participatius de manera urgent. En els casos en què la cultura de participació ciutadana (des de la banda institucional i/o de la ciutadana) és feble o no s'ha desenvolupat, la resolució de la crisi tindrà dificultats per ser satisfactòria i duradora en el temps. Identifiquem tres aspectes que cal conjugar perquè els diferents satisfactors sinèrgics de la participació puguin desenvolupar-se: 1) les capacitats necessàries per a la participació activa, 2) un marc normatiu que permeti suficientment la participació, i 3) la presència d'elements catalitzadors de la participació en els seus diferents modes (informació, comunicació, consulta, deliberació, presa de decisions i acció creativa). Durant la recerca observem que l'ús de les noves tecnologies d'informació i comunicació pot tenir un paper important en ampliar els espais d'informació, comunicació, consulta, deliberació, presa de decisions i acció creativa que poden ser aplicats a la transformació positiva dels conflictes socioambientals. En el procés d'alfabetització digital, com en l'alfabetització lectoescriptora, es reprodueix o transforma una visió del món i és un espai propici per al desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa. Constatem que la metodologia d'aprenentatge de les eines informàtiques que s'ha consolidat en la nostra recerca al llarg de les iteracions de reflexió-acció és significativa, dialògica i interconnectada: - Relació entre l'objecte i el context: Interconnectada. La metodologia relaciona l'objecte de l'aprenentatge (les eines informàtiques) amb el seu context, amb el que podríem anomenar ecosistema tecnològic: els impactes de l'objecte sobre el context local/global, les implicacions de la tecnologia en els problemes del barri i les seves possibles solucions, els seus diferents usos i les oportunitats/amenaces que aquests ofereixen, els contextos de significat on s'ha desenvolupat la tecnologia i en els que s'usa, etc. Observem que la vinculació de l'objecte d'estudi, el «text» digital, dins del seu context, posant de manifest els lligams que la tecnologia digital té amb la societat, amb la realitat actual (tant local com global) facilita l'alfabetització digital així com el desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa. D'aquesta manera, l'aprenentatge afavoreix el desenvolupament d'un coneixement i una mirada complexa que visibilitza les interrelacions dels diferents aspectes socials i tecnològics, i que és indispensable per la generació d'un nou context de significat en què pugui tenir lloc la construcció de la sostenibilitat des de la participació activa. - Relació entre l'objecte i el subjecte: Significativa. La metodologia afavoreix la motivació i l'apropiació de l'aprenentatge, la construcció de coneixements significatius pel subjecte de l'aprenentatge. Els elements i l'univers vocabular de l'aprenentatge es desenvolupen des dels coneixements previs del subjecte i els seus interessos. El subjecte dibuixa el seu recorregut d'aprenentatge, desenvolupa la seva autonomia en el procés, decideix què vol aprendre des de les seves expectatives inicials i els nous interessos que apareixen al llarg del procés. L'autonomia i la significativitat faciliten que els participants integrin la «lectura» de la tecnologia dins l'entreteixit de la seva cultura, i des d'aquí poder orientar les seves accions «d'escriptura», de transformació, usant els nous coneixements. - Relació entre els subjectes: Dialògica. La metodologia crea espais de comunicació argumentativa que desenvolupen capacitats per a la participació i el diàleg horitzontal, així com un augment de la confiança en els processos de participació dins de l'aula (com a part de l'aprenentatge), però també fora de l'aula (com a via de millorar els problemes del barri/municipi). Es fomenta l'aprenentatge des de l'intercanvi de coneixements, la discussió, el debat entorn de la dimensió social/cultural de la tecnologia, entorn les seves implicacions per la cultura dels participants i dels seus usos per la comunicació/deliberació sobre els aspectes del barri que preocupen als participants. En la nostra societat els conflictes socioambientals són cada vegada més complexos i introdueixen elements no tradicionals que requereixen participació ciutadana per a la seva transformació. L'educació, reproductora/creadora de nous significats, pot facilitar la comprensió de la sostenibilitat i el desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa, i contribuir, així, a la transformació positiva dels conflictes socioambientals. Des d'una vocació transdisciplinar, aquesta treball pretén ser una aportació teòrica-pràctica a la comprensió de la sostenibilitat i dels conflictes socioambientals actuals, així com del paper de la participació ciutadana i dels processos d'ensenyament-aprenentatge en la seva transformació. En el transcurs d'aquest treball s'han enllaçat un gran nombre de dimensions i observat diversos límits de la recerca que poden oferir possibilitats de futur en la investigació posterior.

    The human being has always been in continuous interaction with its environment, an interaction that has not been exempt from tensions. Since ancient times, in several societies registers show awareness of the interdependence between human societies and their natural environment, which usually results in a pragmatic concern for preserving the environment on which they depend for their survival. At present, these interactions of human societies with their environment involve, for the first time, global change, persistent over time and extended in space. While in pre-industrial societies the environmental impact was primarily restricted to the local level, in industrial societies the consequences of pressure on the environment are growing exponentially and reaching global dimensions. The socio-environmental conflict is a central element in the interaction between societies and their environment, one of the main forces involved in the dynamic imbalance as befits socio-environmental system. The socio-environmental conflicts are manifested by tensions between different actors with mutually exclusive material and/or ideal interests in a social-environmental system, i.e. that these interests can not be taken simultaneously. These processes have a temporal development in the public domain and can be analyzed in terms of cycles or sets of cycles, with a beginning, a development and a closure, which can be partial or total. They relate to a dynamic opposition, controversy, dispute or protest between various actors. Due to the complexity of the socio-environmental system, the dynamics of the interests of one or more actors often enter into contradiction due to consequences that are unforeseen by the actors. Ideas about nature and man's position in the world have historically conditioned socio-environmental conflicts. In this sense, the worldview change introduced by the scientific movement of the fifteenth century has had a significant influence on the evolution of interactions between modern societies and their environment, conceptually separating man from nature, and the objective from the subjective. In the modern conception of the world, man can conquer nature for his welfare by means of reasoning, metond and calculating. At the same time, the genesis of the idea of progress has a profound religious background and motivation. Within the work of such influential authors as Francis Bacon a new link between the idea of progress and redemption is established. The enthusiasm of Western intellectuals in the modern Weltbildung calls for a transfer of the prescription of industrial logic to social problems. In the new world view, the problems of society no longer depend on their fidelity to the divine law, but rather on the effectiveness and efficiency of the industrialized social organization, Nature is viewed as an object to dominate and technocracy appears as the result of the implementation of the new techno-scientific logic of the social organization. Following Max Weber's argument we could say that the exponential increase of socio-environmental impacts noted during the last three centuries has been the result of actions «driven by the dynamics of interest» ―by a growing number of individuals―, targeted according to the modern image of the world ―favourable to domination of nature― and mediated by a technology with a growing capacity to transforming the environment. In the last three centuries, the idea of unlimited progress has had a considerable influence on the evolution of the prevailing socio-economic models and the evolution of technology. Currently, socio-economic systems are based on increasing consumption of materials and energy, and consumerism has been incorporated as an important reference in the daily lives of more citizens in more countries. The consequences of increased industrial production and consumption patterns from Fordism are at the root of most current socio-environmental conflicts. In recent decades, the notion of sustainability has been incorporated into the set of images our society has of the world and on its capabilities for meeting human needs. The notion of unsustainability, present in the literature from Malthus and Ricardo, is based on a future projection of the environmental impact of human activities at a specific time and on the impossibility in keeping it as such indefinitely. Sustainability is defined originally in the Brundtland Report as the characteristic of a development that «meets the needs of the present without compromising the ability of future generations to meet their own needs». By analyzing its current meaning, we note that the notion of sustainability has lost a precise definition since the publication of the Brundtland report and it has become a plastic word, with over three hundred different definitions. However, we understand sustainability to be a utopian ideal that sets a direction in which to move towards, just as necessary as the ideals of democracy and justice are within the current socio-environmental context. Thus, sustainability is not a stage, but, like democracy or justice, is both a horizon and a daily practice oriented to a positive transformation of socio-environmental, with the aim of ensuring the satisfaction of the needs of present and future generations. Sustainability, then, is a concept built around the complex search for the satisfaction of human needs in a dynamic ecological context, ie a solution to the satisfaction of needs that can be durable over time. As industrialization has progressed, an increase in concern for the safety of new industrial conditions and their effects on health has been witnessed in different regions of the world. The predominant Weltbildung in industrial society considers that its risks are manageable and its consequences are spatially and socially delimited. This worldview is questioned from the contradictions posed by unanticipated side effects of techno-scientific applications, which sometimes become a source of new risks. In recent decades, the emergence of a risk culture or risk society has been observed. This is closely linked to the development of contemporary technoscience and to the inadequate management of its environmental and social risks. Also, the modern idea of scientific expert is questioned when the uncertainty and complexity of the interactions between techno-science, society and environment are evidenced. The current characteristics of socio-environmental conflicts lead to a rethinking of the role of citizenry in the transformation of these conflicts. In the current socio-environmental conflicts that involve a high level of complexity and uncertainty and a plurality of legitimate perspectives, public participation often becomes a technical and a political need for identifying solutions and for implementing them. A «passive» component of participation is considered when the actions of citizens are limited to accommodating to a behaviour change planned by institutions. On the other hand, there are processes that are essential for the development of sustainability and need to incorporate active and creative participation, such as decision making, active information seeking, developing teaching materials, etc. In the «active» dimension of participation for sustainability, or active sustainability, we have identified six types of processes: information, communication, consultation, deliberation, decision making and creative action. The formal integration of citizenry in socio-environmental conflict transformation requires a progressive change in the local participatory culture, both from the side of institutions as well as citizenry. It often occurs that in cases of socio-environmental crisis or acute conflict, participatory processes must be developed urgently. When the culture of public participation (from the institutional and/or the citizenry side) is weak or undeveloped, the resolution of the crisis will be hardly successful and sustainable over time. We identify three aspects that are needed in order to develop different synergistic satisfiers for participation: 1) the skills needed for active participation, 2) an adequate legal framework allowing participation, and 3) the presence of catalysts of participation in their different forms (information, communication, consultation, deliberation, decision making and creative action). During this research we observed that the use of new ICTs can play an important role to broaden the range of information, communication, consultation, deliberation, decision making and creative action processes that can be applied to the positive transformation of socio-environmental conflicts. Digital literacy, just as with traditional literacy, reproduces or transforms a world view and is a fertile area for capacity development of active sustainability. We note that the methodology consolidated over the reflection-action iterations is significant, dialogical and interconnected: - Relationship between object and context: Interconnected. The methodology relates the object of learning (tools) to its context, with what might be called technological ecosystem: the impacts of the context object on local / global, the implications of technology on neighbourhood issues and possible solutions, its different uses and opportunities / threats offer meaningful contexts in which technology has evolved and where it is used, and so on. We note that linking the object of study, the "text" digital, in context, highlighting the links that digital technology has with society, with the current reality (both local and global) provides digital literacy and capacity building of active sustainability. In this way, learning fosters the development of knowledge and a perspective that makes visible the complex interrelationships among the different social and technological aspects, and is indispensable for the generation of a new context of meaning to take place in the construction of the sustainability from active participation. - The relationship between the object and subject: Significant. The methodology fosters motivation and learning acquisition, construction of significant knowledge of the subject of learning. The elements and learning vocabular universe develop from the interests and prior knowledge of the subject. Each participant draws the path of their learning, develops their autonomy in the process, and decides what to learn from their initial expectations and new interests that appear throughout the process. The autonomy and the significance that participants integrate facilitate "reading" of the technology within the interweaving of culture, and from there, guide their actions "writing", processing, use of new knowledge. - The relationship between subjects: Dialogical. The methodology creates spaces argumentative developing communication skills for participation and horizontal dialogue and increased confidence in the processes of participation in the classroom (as part of learning), but also outside the classroom (as a means of improving neighbourhood issues / municipality). It encourages learning from knowledge sharing, discussion, debate about the social / cultural life of technology, about its implications for the culture of the participants and their uses for communication / discussion on aspects of area of concern to participants. In our society, socio-environmental conflicts are increasingly complex and introduce non-traditional elements that require public participation. Education, reproducing/creating new meanings, can facilitate the understanding of sustainability and capacity building of active sustainability and, thus, contribute to the positive transformation of socio-environmental conflicts. From a transdisciplinary vocation, this work is intended as a theoretical and practical contribution to a better understanding of sustainability and the current socio-environmental conflicts, as well as to highlight the role of citizen participation and the processes of teaching-learning in their transformation. In the course of the work, a large number of dimensions have been linked and several limitations of the research have been noted that may offer prospects in the subsequent research.

  • La medida de la sostenibilidad de la ciudad histórico-turística

     Antonini, Alessandra
    Defense's date: 2010-06-02
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Propuesta Indicadores de Gestión de Políticas Públicas de Sostenibilidad para Megaciudades Caso de Estudio Bogotá, Madrid, Mexico DF y Sao Paulo  Open access

     Navarrete Peñuela, Liliana Marcela
    Defense's date: 2010-11-02
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Las modificaciones que en el campo de la administración municipal se están sucediendo, gracias a las relativamente nuevas democracias instaladas en los modelos de gobierno de un considerable número de países en el mundo entero, es un fenómeno que se torna interesante para el análisis académico e institucional. Este nuevo fenómeno, unido a la imperiosa necesidad de los grandes centros urbanos de mejorar la calidad de vida de sus habitantes, como se hizo evidente en la Cumbre de Río 92, y a la vez ocupar una posición estratégica en el implacable juego económico de la globalización son los principales detonantes para motivar hoy, a las administraciones de las megaciudades, a trabajar en el logro de la utópica “Ciudad Sostenible”. La intención de esta investigación fue generar, como producto final, una batería de indicadores que permitiera al gobierno local y a la sociedad civil evaluar el grado de gestión de las políticas públicas de sostenibilidad urbana, implementadas por parte de la administración municipal, para ello se propusieron como casos de estudio las megaciudades de Bogotá, Madrid, México D.F. y Sao Paulo. Dada la complejidad de los sistemas urbanos se hizo necesario recurrir a la Ciencia Posnormal como marco conceptual general para el análisis situacional de las diferentes ciudades, por ello, la estrategia metodológica seleccionada para este estudio fue el análisis comparativo tanto a nivel regional (norte –sur), como a nivel local (entre las ciudades objeto de este estudio). La sucesiva comparación de las diferentes dimensiones en las que se estudiaron las ciudades permitió obtener un diagnostico actualizado de las mismas, realizar inferencias sobre el grado de evolución conceptual de las políticas públicas que en el campo ambiental han alcanzado las megaciudades seleccionadas, insumos estos que, respaldados en la exhaustiva revisión bibliográfica y en el trabajo de campo llevado a cabo, condujeron a la investigadora a proponer, desde la percepción social, una batería de indicadores (INGEPSU) que permita a la comunidad entender y evaluar el grado de gestión que de las Políticas Públicas de Sostenibilidad Urbana han alcanzado sus gobernantes en el contexto local. Este estudio se realizó a la luz de los neoparadigmas de la globalización, la sostenibilidad, y el buen gobierno, teniendo siempre como referente la Gestión Ambiental.

    Les modifications qui se succèdent dans le domaine de l’administration municipale, grâce aux démocraties « relativement nouvelles » installées dans les modèles de gouvernement d’un nombre considérable de pays du monde entier, sont un phénomène qui devient intéressant pour l’analyse académique et institutionnelle. Ce nouveau phénomène, joint à l’impérieuse nécessité des grands centres urbains d’améliorer la qualité de vie de leurs habitants (comme cela est devenu évident lors du Sommet de Rio 92), et en même temps d’occuper une position stratégique dans l’implacable jeu économique de la globalisation sont les principaux détonants pour motiver aujourd’hui les administrations des méga-villes, afin qu’elles travaillent à la réussite de l’utopique « Ville Durable ». Le but de cette enquête a été de créer, en tant que produit final, une série d’indicateurs qui permettent au gouvernement local et à la société civile d’évaluer le degré de gestion des politiques publiques de durabilité urbaine, mises en place par l’administration municipale, et pour cela les méga-villes de Bogota, Madrid, Mexico et Sao Paulo ont été proposées comme cas d’étude. Étant donnée la complexité des systèmes urbains, le fait d’avoir recours à la Science Post-normale en tant que cadre conceptuel général pour l’analyse situationnelle des différentes villes est devenu nécessaire, et dans ce sens, la stratégie méthodologique choisie pour cette étude a été l’analyse comparative tant au niveau régional (nord-sud) qu’au niveau local (parmi les villes qui font l’objet de cette étude). La comparaison successive des différentes dimensions dans lesquelles ont été étudiées les villes a permis d’obtenir un diagnostic actualisé de celles-ci, de réaliser des inférences sur le degré d’évolution conceptuelle des politiques publiques qu’ont atteint les méga-villes choisies dans le domaine environnemental, des contribution qui, soutenus par la vérification bibliographique exhaustive et le travail de terrain mené à bien, ont poussé la chercheuse à proposer, depuis la perception sociale, une série d’indicateurs (INGEPSU) qui permette à la communauté de comprendre et d’évaluer le degré de gestion que les responsables des Politiques Publiques de Durabilité Urbaine ont atteint dans le contexte local. Cette étude a été réalisée à la lumière des néo paradigmes de la globalisation, de la durabilité, et du bon gouvernement, en prenant toujours comme modèle la Gestion Environnementale.

    Les modificacions que estan succeint en el camp de l’administració municipal, gràcies a les relativament noves democràcies instal•lades als models de govern de molts països d’arreu del món, és un fenomen que esdevé interessant per l’anàlisi acadèmica i institucional. Aquest nou fenomen, sumat a la imperiosa necessitat dels grans centres urbans de millorar la qualitat de vida dels seus habitants, tal com es va fer evident a la Cumbre de Río 92, i al mateix temps ocupar-hi un lloc estratègic en l’implacable joc econòmic de la globalització, són els principals detonants que motiven a les administracions de les megaciutats a treballar fins aconseguir la utòpica “ciutat sostenible”. L’objectiu d’aquesta recerca ha sigut produir un conjunt d’indicadors que permetin als governs locals i a la societat civil avaluar el grau de gestió de les polítiques públiques de sostenibilitat urbana que apliquen les administracions municipals. Per això s’ha proposat fer casos d’estudi a las megaciutats de Bogotá, Madrid, México D.F. i São Paulo. Davant la complexitat dels sistemes urbans ha calgut recórrer a la Ciència Postnormal com el marc conceptual per a l’anàlisi de les diferents ciutats, per això, l’estratègia metodològica seleccionada ha sigut l’anàlisi comparativa tant regional (nord - sud), com local (entre les ciutats que són objecte d’estudi). La successiva comparació de les diferents dimensions en les quals s’han estudiat les ciutats n’ha permès obtenir una diagnosi actualitzada i poder fer inferències sobre l’evolució conceptual de les polítiques públiques que han aconseguit les megaciutats seleccionades al terreny ambiental. S’han generat una sèrie d'inputs que sota l’exhaustiva revisió bibliogràfica i l'experiència del treball de camp han permès a la investigadora proposar un conjunt d’indicadors (INGESPU), els quals s’han dissenyat des de la percepció social i que permetin entendre i avaluar quin grau de gestió de les polítiques públiques de sostenibilitat urbana han aconseguit els seus governants en el context local. Aquest estudi s’emmarca en els neoparadigmes de la globalització, la sostenibilitat i el bon govern, tenint sempre com a referent la Gestió Ambiental.

    The modifications that in the field of municipal administration have been occurring, because of the relatively new democracies settled within the government models of a quite high number of countries worldwide, are a phenomenon becoming interesting for the academic and institutional analysis. This new phenomenon, together with the urban centers’ need to improve life quality of their inhabitants as it was evident during the Earth Summit Rio 92, as well as the need to take up a strategic position in the relentless economic globalization game, are the main triggers for, nowadays, encouraging the administration of mega-cities to work towards achieving the utopian “Sustainable City”. The intention of this research was to generate, as a final product, a battery of indicators that would allow the local government and the civil society, to evaluate the level of public policies management regarding urban sustainability, implemented by the municipal administration. With this purpose, the megacities of Bogotá, Madrid, Mexico D.F., and Sao Paulo were proposed as study cases. It was necessary to make the most of the Post-normal Science as a general conceptual framework, bearing in mind the complexity of the urban systems, in order to make a situational analysis of different cities. Therefore, the methodological strategy chosen for this study was the comparative analysis not only at a regional level (north – south), but also at a local level (between the cities under study). The continued comparison of different dimensions from which the cities were studied, allowed obtaining an updated diagnosis about them. It also allowed carrying out inferences on the level of conceptual evolution of the public policies that on the environmental field have reached the selected megacities. These issues, supported on the exhaustive bibliographic revision and on the fieldwork carried out, led the researcher to propose from the social perception, a battery of indicators (INGEPSU) that may allow the community understanding and evaluating the level of management of the Public Policies of Urban Sustainability that its governors have reached in the local context. This study was developed in light of the neo-paradigms of globalization, sustainability and good government, having the Environmental Management as a referent.

  • Aproximación a la Ciudad del Conocimiento en clave de un pesnamiento alternativo: Emergencia del bien-estar a partir de la trama de la vida

     Ramírez Castañeda, Luz Arabany
    Defense's date: 2010-05-11
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Indicadores de las tecnologías de información y comunicaciones y su relación en la consecución de los objetivos de desarrollo del milenio en México

     Victorio Romano, Diana
    Defense's date: 2010-02-18
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Afrontar los asuntos globales: fundamentación teórica y propuesta metodológica para la creación de alianzas estratégicas entre organizaciones de la sociedad civil

     Rocuts Pabon, Asthriesslav
    Defense's date: 2010-03-03
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La acreditación como mecanismo para la garantía del compromiso social de las Universidad.

     Cruz López, Yazmín
    Defense's date: 2009-03-13
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Educació per a una societat de la informació sostenible

     Alier Forment, Marc
    Defense's date: 2009-04-17
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Future Scenarios Methodologies for Planning Sustainable Urban Development

     Tollin, Nicola; Helgenberger, S; Alvarez Del Castillo, Javier
    Planning as Rear View Mirror or Crystal Ball?
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • An epistemology for sustainability science: a proposal for the study of the health/disease phenomenon

     Rios Osorio, Leonardo Alberto; Ortiz Lobato, Manuel; Alvarez Del Castillo, Javier
    International journal of sustainable development and world ecology
    Date of publication: 2009-02-01
    Journal article

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    Epistemological approaches in classical science were grounded on the explanatory needs of the phenomena of their historical time. Nevertheless, our contemporary world shows challenging situations in which the explanatory models of normal sciences have not proved effective. One of these fields is the area of health, in which the complexity of pathological phenomena continuously overwhelms the capacity of the classical models of biomedical research to provide effective answers regarding their comprehension, prevention and control. In the last decade a new science of sustainability has emerged, grounded in general systems theory and the conceptual basis of sustainable development. This area has become a scientific possibility for transcending reductionist analyses of classical sciences, by means of systemic comprehension of contemporary phenomena within the economic, social, environmental, political and ecological domains. However, the literature shows few specific references to an epistemological approach that may establish the boundaries for a metatheoretical structure on which knowledge can be generated in the framework of this emerging scientific discipline. This paper proposes an epistemological model for analysis of the health–disease phenomenon from the point of view of sustainability science.

  • Interventions in the dome base in the Barcelona Cathedral

     Alvarez Del Castillo, Javier; Rosell Amigo, Juan Ramon; Freire Venegas, Francisco Javier; Bosch González, Montserrat
    International Conference on Construction and Building Research
    Presentation's date: 2009-06-24
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Evaluating and planning sustainable urban development: the use of future scenarios between facts and values

     Tollin, Nicola; Helgenberger, S; Nielsen, Sb; Alvarez Del Castillo, Javier
    IOP conference series: Earth and environment
    Date of publication: 2009-03
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Procesos sociales y desarrollo sostenible: Un ámbito de aplicación para la ciencia de redes  Open access

     LOZANO PÉREZ, SERGIO
    Defense's date: 2008-07-01
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    The starting point of this dissertation is the realization of two facts. On one side, the need of methodologies to develop the research around social aspects of Sustainable Development (SD). Social aspects have been usually underestimated in favour of technical and environmental ones, though being equally (or even more) decisive (Folch, 2005). The second fact is the emergence of a research field focused on the interplay among structure and dynamics, observed in many complex systems (called by some authors “Science of Networks” (Barabási, 2002)). Within this new field, works dealing with social systems have stood out because of their quantity and relevance. Taking into account this scenario, the objective of this dissertation is to highlight the potentialities of applying tools, concepts and methodologies normally found in the “Science of the Networks” to the analysis of certain social aspects of SD (paying special attention to those ones related to social organization). In order to reach this goal, a succession of steps have been followed: Highlighting the role of social aspects in general and the social organization in particular in SD; Pointing out how the concepts and the methodological tools borrowed from “The Science of Networks” can contribute to the analysis of this aspects; and presenting particular examples of application. Development Among all the available approaches to the SD concept, we have centred on the one that describes the Society and Nature as two interdependent adaptive systems (Antequera et al., 2005), and the different development strategies as interaction mechanisms and flows between them (Jiménez, 2000). Note that, from this viewpoint, it makes sense to analyze how the social organization (seen as an expression of social system’s internal complexity) can condition these interactions between Society and Nature. Regarding the application of the “Science of Networks” to the study of social aspects of SD, we notice two application perspectives: Concepts and tools. From the conceptual viewpoint, certain ideas proposed in the ‘social’ literature about SD (such as the Development at a Human Scale by Max-Neef (1998), or the importance of organization’s size for development (Schumacher, 1973)), can be developed by applying approaches borrowed from the “Science of Networks” (for example, studying the interplay between structure and dynamics at different topological scales). On the other side, certain modelling techniques applied to complex networks can enrich the applications for decision-support and scenarios forecast, which are usually applied in SD research. This enhancement can be especially useful when dealing with highly heterogeneous populations (since the usual homogeneous approaches, based on the mean field, are not adequate in these cases). Finally, the last part of the dissertation presents three concrete examples of application. These works are interesting within the scope of the thesis in a twofold way. First, they are focused on the study of three social processes related to SD: Human cooperation, the resilience of local and regional economic systems, and social cohesion. Second, they provide examples of application of tools from the “Science of networks”, from the reproduction by means of quantitative models of qualitative scenarios presented in previous works, to the development of completely new models combining Game Theory and empirical social networks. Conclusions and extensions Summarizing, this thesis highlights social and organizational aspects of SD, and presents some possibilities of application to study this issue of concepts and methodologies borrowed from the “Science of Networks”. This work could be further developed by increasing the number of application fields (including, for instance, the influence of the social structure over processes of diffusion of ideas and values related with the SD). Another line of development would be the integration of a higher number of tools coming from the “Science of Networks” taking into account its current state of high productivity and continuous presentation of new methodological possibilities.

    Aquesta tesi esta motivada per la constatació de dos fets. D’una banda, la necessitat de metodologies per aprofundir en la recerca dels aspectes socials del DS (tradicionalment menystinguts en benefici d’altres de caire tècnic i ambiental, tot i ser tant o més importants (Folch, 2005)). De l’altra, l’emergència d'un camp de recerca centrat en la interacció entre estructura i dinàmica en diferents tipus de sistemes complexes (la 'Ciència de xarxes' (Barabási, 2002)), en el que destaquen els treballs aplicats a sistemes socials. Partint d’aquest escenari, la tesi pretén posar de manifest les possibilitats d'aplicar les eines, conceptes i metodologies pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l'estudi de diferents aspectes socials del DS (especialment aquells relacionats amb l’organització social). Els passos seguits per a fer-ho són: Destacar el paper dels aspectes socials en general i de l’organització social en particular en el DS; Argumentar la utilitat d'aplicar els conceptes i eines metodològiques pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis d’aquests aspectes; i presentar exemples concrets d’aquesta aplicació. Desenvolupament De les diferents aproximacions al concepte de DS existents, ens hem fixat en aquella que veu la Societat i la Natura com a dos sistemes adaptatius interdependents (Antequera et al., 2005), i les diferents formes de desenvolupament com a conjunts de mecanismes d’interacció i fluxos entre ells (Jiménez, 2000). Des d’aquesta perspectiva, és raonable valorar de quina manera l’organització social (vista com una expressió de la complexitat intrínseca del sistema social) pot condicionar aquestes interaccions Societat-Natura. Respecte a l’aplicació dels conceptes i eines metodològiques de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis dels aspectes socials del DS. Des del punt de vista conceptual, es poden fer servir plantejaments propis de la 'Ciència de xarxes' (estudiar les interaccions entre estructura i dinàmica a diferents escales topològiques, per exemple) per aprofundir en idees de la literatura de caire 'social' sobre DS (com el Desenvolupament a Escala Humana de Max-Neef (1998), o la importància del tamany de les organitzacions (Schumacher, 1973)). D'altra banda, les eines que es fan servir habitualment a la ‘Ciencia de Xarxes’ poden complementar les aplicacions de suport a la presa de decisions o plantejament d’escenaris, especialment en casos en els que la heterogeneïtat dels individus pugui ser significativa (poblacions reduïdes, per exemple). Finalment, la darrera part de la tesi inclou tres exemples concrets d'aplicació. Aquests treballs tenen un doble interès des del punt de vista d'aquesta tesi. D'una banda es centren en l'estudi de processos socials relacionats amb el DS: La cooperació, la resiliència dels sistemes econòmics locals i regionals a canvis en les condicions del seu entorn socio-econòmic, i la cohesió social. De l'altra, il•lustren diferents maneres d'aplicar les eines de la ‘Ciencia de Xarxes’, que van des de la reproducció mitjançant models quantitatius d'escenaris plantejats qualitativament en treballs anteriors, a la construcció de models nous fent servir recursos de Teoria de jocs i xarxes socials reals (construïdes rastrejant l'activitat relacional entre individus). Conclusions i extensions En resum, en aquesta tesi es destaquen els aspectes socials en general i organitzatius en particular del DS, i es presenten algunes de les possibilitats d'aplicar els conceptes i metodologies de la ‘Ciencia de Xarxes’ a l'estudi d'aquesta qüestió. El treball presentat es podria desenvolupar ampliant el ventall de camps d'aplicació abordats (incloent, per exemple, la influència de l'estructura social en els processos de difusió d'idees i valors, i la seva relació amb el necessari canvi de paradigma cap al DS). També es podrien incorporar noves eines de la 'Ciència de Xarxes' a la recerca en DS, ja que aquest camp està en un moment de gran productivitat i continua presentació de noves possibilitats metodològiques.

  • Exploración en la operación y modelización de Redes Sociales de Comunicación para el desarrollo rural en zonas marginadas de Latinoamérica  Open access

     NÚÑEZ ESPINOZA, JUAN FELIPE
    Defense's date: 2008-07-15
    UNESCO Sustainability Chair, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

    Read the abstract Read the abstract Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    El concepto de redes sociales de comunicación rural, como una estructura relacional hecha por nodos que están vinculados por medio de actores tales como pequeños productores rurales, proyectos de desarrollo rural, organizaciones no-gubernamentales, instituciones públicas, universidades entre otros, es una noción que puede ser muy útil para estudiar las relaciones de comunicación y soporte social entre diferentes actores in territorios tan amplios y diversos como lo es Latinoamérica. Es conocido que muchos actores y redes sociales se están enfrentando ante situaciones como las siguientes: ¿Cómo encontrar las mejores estrategias que permitan desarrollar y generar procesos de sinergia social que no solo permitan el intercambio de información, sino de información y conocimiento estratégico que les habilite y refuerce las capacidades innovativas, creativas y productivas de muchas comunidades rurales que tratan, a su vez, de solucionar los siguientes problemas centrales. Lo primero son las estrategias para poder salir del estado de pobreza (y sobrevivencia) en que se encuentran, el segundo es como obtener la suficiente información (en calidad y en cantidad) que les permita entender la dinámica de los actuales cambios que se están sucediendo a nivel global: climáticos, socales, económicos, etc. y que no solo afectarán a los grupos humanos en los centros urbanos e industriales, sino a todo el mundo, en especial a los países más pobres y los sectores más frágiles, en términos sociales, es decir, las comunidades rurales. El estudio de las redes sociales rurales, como sistemas comunicaciones funcionales, proporciona un punto de vista nodal en esta dirección.El autor estudia dos redes sociales de comunicación para el desarrollo rural en América Latina que trabajan a nivel de las comunidades rurales, con organizaciones No-gubernamentales, pequeños campesinos y proyectos de desarrollo rural. La primera de las redes es una red a nivel México llamada Red Nacional de Desarrollo Rural Sustentable (RENDRUS), la cual está recibiendo soporte financiero de diferentes niveles del gobierno. La segunda es una red que involucra varios países latinoamericanos (incluyendo México). Esta última es llamada Red de Iniciativa de Nutrición Humana y ha recibido financiamiento internacional. Aunque las dos redes sociales surgen y trabajan a diferentes escalas, las dos redes persiguen objetivos similares, usan estrategias similares, y están conformadas por actores similares: pequeños productores rurales, comunidades rurales, proyectos de desarrollo, universidades y organizaciones No-gubernamentales. El punto más importante del trabajo de estas dos redes es que las dos permitieron el intercambio de información y conocimiento entre actores que no solo son diferentes en términos culturales sino que están localizados en diferentes regiones geográficas.El tópico de las redes sociales de comunicación rural para el desarrollo no es un tópico nuevo, pero es necesario continuar su estudio a fin de poder conocer más acerca de la complejidad social en la cual este fenómeno se está desarrollando. Las comunidades rurales han sido estudiadas por mucho tiempo, pero aún no somos capaces de entender muchas de sus dinámicas sociales, especialmente aquellos hechos que se refieren a la similitud de los procesos de intercambio y mejoramiento del conocimiento, tecnología y equipos desarrollados localmente por comunidades rurales que pertenecen a diferentes países y regiones latinoamericanas.Este tipo de estudios sobre redes sociales de comunicación rural, son valiosos para proponer y conformar proyectos de desarrollo basados en procesos de intercambio reticular, entre productores rurales, para el mejoramiento de sus sistemas de producción agropecuarios con el objetivo de obtener menores ingresos, y alimentos y mejorar sus condiciones de vida, especialmente ahora que la urgencia climática agrava las condiciones de pobreza en el mundo.

    The concept of rural social networks, as a social relational structure made of nodes that are tied by actors such as small farmers, rural development projects, non-governmental organizations, public institutions, universities and other participants, can be very useful to study the communicational relationship between different actors in a wide and diverse territory like Latin America. It is known that many social networks are faced with challenges like the following one: how to find the best strategies in order to develop and generate synergies that do not only permit the exchange of general information, but also of strategic knowledge which permits the reinforcement of innovative, creative and productive capabilities of many poor rural communities that are trying to resolve two essential problems. The first one is how to get out of the stage of poverty (or, at least, manage to survive), and the second one is how to get enough information in order to understand changes (climatic, economic, social, etc) that are occurring in the world and that are not only affecting the urban and industrialized societies, but the whole world, especially the poorest countries and their most sensitive and fragile populations like the rural communities. The study of rural social networks, as a functional communicational system, provides an interesting point of view towards that direction. The author studied two social networks that were working with rural communities, non-governmental organizations, small farmers and rural development projects. The first one is a network named National Network of Sustainable Rural Development (RENDRUS), which is receiving financial support from different governmental levels in Mexico. The second one is a network which involves several Latin American countries including Mexico. It is called Initiative of Human Nutrition and it was financed by international sponsoring. Although the two social networks emerged and worked on different scales, they followed similar objectives, they used similar strategies, and they consisted of similar actors: small poor farmers, rural communities, rural development projects, universities and non-governmental organizations. The most important point is that they allowed the exchange of information and knowledge between actors that are not only different in cultural terms, but they are located in distant geographical regions as well.The topic of social rural networks is not a new one, but it is necessary to continue its study in order to know more about the social complexity in which this phenomenon is developing and occurring. The rural communities have been studied for a long time, but we are not able to understand its social dynamics yet, especially the facts of exchange and improvement of knowledge, technology, and equipment developed locally by rural communities that do not only belong to a specific country, but to several Latin American countries and regions.These types of studies are valuable for the creation of communication and development models of rural communities in order to confirm the effectiveness of rural social networks as a mechanism to exchange information between rural people, about how to improve their local agricultural systems in order to have a higher income and better food to improve their social conditions, especially in those days that the climatic changes have made social life conditions worse.

  • Systems Dynamic and System Thinking in Evaluation of Urban Sustainability

     Tollin, Nicola; Alvarez Del Castillo, Javier; Book, C
    Governance by Evaluation: Institutional Capacities and Learning for Sustainable Development
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • La investigación y el desarrollo sostenible. Una propuesta metodológica para la investigación del fenómeno salud-enfermedad

     Ríos-Osorio, Leonardo Alberto
    Defense's date: 2006-07-21
    Department of Mechanical Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • MEDALLA DE PLATA DE LA UNIVERSITAT POLITECNICA DE CATALUNYA

     Alvarez Del Castillo, Javier
    Award or recognition

    View View Open in new window  Share

  • Debates on sustainable development: towards a holistic view of reality

     Rios Osorio, Leoanardo Alberto; Ruiz Lobato, Manuel; Alvarez Del Castillo, Javier
    Environment, development and sustainability: a multidisciplinary approach to the theory and practice of sustainable development
    Date of publication: 2005-12-01
    Journal article

    Read the abstract Read the abstract View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

    The paper analyzes the concept of sustainable development in the light of the different interpretations existing on the issue since its appearance and establishment as an ideal to lead humanity’s line of progress. Within these interpretations, a characteristic generation of diverse debates can be appreciated, arising from different perspectives, academic as well as ideological, aiming at describing, clarifying and determining their conceptual reach. Based on these facts a model of categorization for these debates has developed, a model in which interpretations generated on the concept of sustainable development were catalogued into four realms: conceptual, contextual, academic and geopolitical. The configuration of these four areas of debate, as well as the recognition of the diversity of interpretations existing on sustainable development, is a reflection of the intrinsic complexity of the phenomena, which affect the natural and social world, both at the local and global level. The analysis of this complexity is based on the subjectivity, which is inherent to the interpretation of these phenomena, with permanent reference to the cultural context from which the diverse discourses were structured. This global perspective on the state-of-the-art controversy concerning the idea of sustainable development as an articulatory axis reveals the necessity of building epistemological models, which can give a new direction to scientific research. From these new models, based on the analysis of the holistic character of reality, the subjective and the objective must be integrated in the generation of knowledge, which contributes usefully to the unceasing reconstruction of our world-(view).

  • Una experiencia de educación para la sostenibilidad en la UPC

     Carrera Gallissa, Enric; Sureda Carbonell, Bàrbara; Escribano Rodriguez de Robles, Beatriz; Alvarez Del Castillo, Javier
    Congreso Universitario de Innovación Educativa en las Enseñanzas Técnicas
    Presentation of work at congresses

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • An experience in promoting sustainability in education at UPC

     Sureda Carbonell, Bàrbara; Escribano Rodriguez de Robles, Beatriz; Carrera Gallissa, Enric; Alvarez Del Castillo, Javier
    Engineering Education in Sustainable Development
    Presentation of work at congresses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Marc general per al disseny, el seguiment i la revisió de plans d'estudis i programes

     Alvarez Del Castillo, Javier; Anna, M Geli; Francesc, Pedró; Joan, Prat; Sebastián, Rodríguez; Torres, Josep Manel; Viader, Manel; Vilalta, Marta
    Date of publication: 2002-09-30
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Qúestions conceptuals metodològiques i bibliogràfiques entorn a les Agendes 21

     Xercavins Valls, Josep; Alvarez Del Castillo, Javier; Antequera, Josep; Carrera Gallissa, Enric; Casanovas, Xavier; Cervantes Torre-Marín, Gemma; Ferrís, Albert; Cortina, Albert; Escribano Rodriguez de Robles, Beatriz; Flores, Margarita; Morato Farreras, Jordi; Germain, Josep; Martinez Magaña, Juan
    Date of publication: 2002-12
    Book

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Access to the full text
    Marc general per al disseny, el seguiment i la revisió de plans d¿estudis i programes  Open access

     Alvarez Del Castillo, Javier; Geli, Anna M.; Pedró, Francesc; Prades Nebot, Anna; Prat, Joan; Rodríguez, Sebastián; Torres, Josep Manel; Viader, Manel; Vilalta, Marta
    Date of publication: 2002-09
    Book

    Access to the full text Access to the full text Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Sostenible?

     Alvarez Del Castillo, Javier
    Collaboration in journals

     Share

  • Educació en Enginyeria Mecànica, una visió de Futur

     Alvarez Del Castillo, Javier
    Defense's date: 2000-12-05
    Department of Mechanical Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya
    Theses

     Share Reference managers Reference managers Open in new window

  • Evaluation and accreditation of engineering programmes in Latin America

     Alvarez Del Castillo, Javier
    European journal of engineering education
    Date of publication: 2000-09
    Journal article

    View View Open in new window  Share Reference managers Reference managers Open in new window